EMPRESES. Bodegas Irache

Iratxe o Irache és un nom de dona d’origen basc. La imatge de la Verge d’ Iratxe està actualment situada en una petita població navarresa anomenada Dicastillo, però és en un poble molt proper, Ayegui, on es troba el conjunt monasterial d’Irache.

Monestir d'Irache

La història del monestir d’Irache es remunta a principis del segle X, essent  Sancho Garces I  rei de Navarra el fundador.  Amb tants anys de solera, els fets succeïts al voltant d’aquest monestir són innombrables i com no pot ser d’altra manera, existeixen llegendes vinculades a l’indret. S’explica que durant el segle XVI San Veremundo, un dels abats del monestir que per cert acumula curioses llegendes, oferia d’amagades aliments als peregrins del Camí de Santiago.

Bodegues Irache estan situades en les vinyes a tocar del monestir  i tal com indica la seva targeta, van néixer l’any 1891. Amb un mercat estès a més d’una cinquantena de països del món, aquestes bodegues compten amb una àmplia varietat de productes, incloent-hi oli i fins i tot de conserves de productes típics de la zona.

Coincidint amb el centenari de l’empresa, es va habilitar l’edifici més antic de les bodegues per fer-ne un Museu del Vi, que compta amb més de 200 peces històriques relacionades amb el món vitivinícola.

Però el fet que més m’ha cridat l’atenció de les Bodegues Irache és que, en una de les seves parets exteriors, per on justament hi té pas el Camí de Santiago, hi ha instal·lada una font que brolla vi i convida als peregrins a tastar-lo. Talment com San Veremundo feia d’antuvi a la zona.

Font del Vi

En tot cas aquest curiós descobriment, que personalment he fet remenant la pàgina web de les bodegues, sembla que és àmpliament conegut. Qualsevol de les guies de peregrinatge o els diversos llocs web i blogs que parlen de l’esmentada travessia n’estan plens de referències. A les portes de Sant Jaume, tant el Camí com la Font del Vi estan a l’ordre del dia.

EMPRESES. Rexach Baqués

Les caves Rexach Baqués tenen solera. De fet, fa ben poc que acaben de celebrar el seu centenari. Aquestes caves, regentades actualment per la besnéta del fundador, estan situades a la població de Guardiola de Font-Rubí.

Rexach Baqués elabora principalment quatre caves: Gran Carta Brut, Brut Imperial, Brut Nature i Brut Gran Reserva però al llarg de la seva historia, també va elaborar un brandy.

El brandy Rexach és avui per avui un producte de col·leccionista. Talment com la targeta que tinc d’aquestes caves i que és força antiga tenint en compte que el número de telèfon que hi apareix, sense prefix.

Les caves Rexach Baqués són dinàmiques i participen a diversos festivals de vins i caves que s’organitzen arreu del país. El primer cap de setmana de Juliol estaran presents al ViJazz Penedès 2014, un esdeveniment festiu en el qual es donen a conèixer els millors vins i caves del Penedès a ritme de Jazz. I si bé el programa d’enguany encara no està disponible, segur que es podran escoltar artistes de renom com ha passat en les darreres edicions, on Chick Corea o Al Jarreau han amenitzat la festa alhora, és clar, de degustar molts i variats vins i caves, entre els quals els de Rexach Baqués.

Els caves de Rexach Baqués han estat considerats entre els millors en diverses ocasions i justament així quedava reflectit a la revista MiVino de novembre de 2002 que, com no, guardo en un dels meus armaris.

VINS. Cavas Hill

No estic segura però diria que tinc varies targetes de Cavas Hill, en tot cas, me n’ha aparegut una d’elles i probablement me la va donar el meu pare donat que aquesta empresa formava part de la seva cartera de clients.

Les sobretaules de diumenge a casa eren presidides per una ampolla de cava, una ampolla de Cavas Hill. Va ser el cava de casa durant molt de temps, fa molt de temps. El nostre cava de referència en l'època en que les ampolles anaven vestides amb una etiqueta verdosa, més aviat fosca però amb el seu distintiu particular, les pinzellades de diversos colors que es poden veure a la targeta.

La historia de Cavas Hill es remunta al segle XII, moment en el que un emigrant anglès anomenat Joseph Hill inicia l’explotació de la finca El Maset.

Cavas Hill està situada a Moja, a l’Alt Penedès. A la seva pàgina web s’hi poden veure tots els seus productes amb detall: procés d’elaboració, cupatge, nota de tast, dades analítiques... i ben aviat també es podran adquirir online.  Aquesta targeta justament pertanyia a qui va ser en algun moment delegat de vendes de l'empresa però que, actualment, no ha estat possible localitzar.

És molt important obtenir el reconeixement a la feina ben feta. A la mateixa web de Cavas Hill, s’hi pot veure el llistat de premis que han aconseguit els caves i vins d’aquesta bodega. Però, el fet mateix de poder gaudir d’una ampolla de Cava Hill, ja és bon premi.

Tradicionalment, el cava es bevia a l’hora dels postres de jornades festives però avui en dia s’han anat agafant altres hàbits de consum, qualsevol hora, dia o àpat, son bons per obrir una ampolla de cava. Fins i tot per cuinar! Aquí deixo una recepta de pollastre amb cava explicada per les cuineres de Sils. 

Que vagi de gust!

PERSONES. Francisco Martí

A principis de la setmana vinent es celebra la festa del Vi Novell al barri de la Ribera de Barcelona. La Vila Viniteca n’és l’organitzadora, però no puc parlar de la Vila Viniteca en aquest blog sense abans haver parlat d’en Siscu.

Amb en Siscu ens varem  conèixer fa molts anys, a mitjans dels 90. Un matí, precedit d'una nit molt llarga i fosca, vam esmorzar plegats a la fleca de la plaça. Aquell dia em va fer creure en mi mateixa i no se li va fer difícil fer-ho, ell ja n’estava convençut.

Al poc temps, i gràcies a ell, vaig començar a treballar a la Vinacoteca, una feina de caps de setmana que em va fer descobrir i aprendre sobre vins, licors, caves, maridatges i vida. Aquella feina em va permetre també acabar els estudis. El més apassionant a la Vinacoteca eren els Nadals. El consumisme desbocat d’aquelles dates feia que ens passessin les hores volant, però en el moment de baixar persianes, satisfacció màxima.

Catàleg de lots de Nadal de l'any 2001. Avui dia, tot en un click!

En Siscu, és propietari de la bodega Ca N’Estruc situada a Esparreguera, a part de copropietari de Vila Viniteca i empresari sense aturador.

Com no pot ser d’altra manera, tot evoluciona... encara recordo les primeres etiquetes que vaig veure del vi d’en Siscu que, per cert, veníem al Celler del Sol.  O una Idoia de 3 o 4 anyets que voltava per la botiga buscant alguna llaminadura i que probablement ara em costaria reconèixer.

Si fos pel Siscu estaria fent estadístiques relacionades amb el mon del vi, però finalment la meva evolució va ser una altra. En tot cas, una part de com sóc és degut a tot allò que gràcies a ell vaig aprendre.

VINS. El Celler del Sol

He hagut de consultar la fulla de la vida laboral per recordar quin estiu va ser el primer al Celler del Sol. 

L’estiu de 1996 va ser el primer de quatre temporades consecutives treballant en aquesta botiga regentada per la Montse i la Mercè, qui cada final d’estiu repassaven les targetes que havien recollit i em donaven les que creien no els farien falta.

Al Celler, situat a Sant Antoni de Calonge, hi vaig passar dies molt entretinguts i d’altres de més llargs... Recordo especialment tres fets significatius que van succeir durant aquells estius: la mort de Lady Di, la de Miguel Ángel Blanco i també l’accident aeri de la TWA.

Però en tot cas, el que m’agrada recordar és que van ser uns estius agradables, guanyant-me alhora els diners que em permetrien sobreviure el llarg hivern universitari.

Encara ara em fa gràcia també creuar-me de tant en tant amb algun client del Celler, saludar a la Silvia per Carnaval o veure passejar la iaia cuinera. 

Gràcies a aquells estius, vaig estar una bona temporada vinculada amb el món vitivinícola i en concret la venda al detall... però aquesta part serà tema d’alguna altra targeta....

Aquesta és la primera targeta que presento en aquest blog que té doble cara!

 

És molt habitual trobar un mapa del lloc en qüestió a la part del darrera de les targetes, però en aquest link, i gràcies a les increïbles possibilitats que donen les noves tecnologies, es pot veure exactament on estava el Celler del Sol (el local on ara hi ha el de La Bona Fruita).

Per cert que en aquella època no teníem tots aquests contenidors al davant...! ;))

La Montse i la Mercè són dues dones molt actives, probablement estaran viatjant o embolicades en algun projecte nou. Aquesta entrada evidentment va per elles.