Com li agrada dir
tot sovint a un dels meus mestres i referent, “això no caduca”. Doncs no,
aquesta col·lecció de targetes no caduca. Aquí està, impassible a temporades però
creixent de forma silent durant prop de trenta anys. I com gairebé sempre en
aquesta vida, tot torna; i les ganes d’escriure, més enllà de la feina, ja fa
dies que volten.
He començat a
remenar targetes i no acabava de trobar l’oportuna. Finalment, he decidit que l’atzar
triés per mi, i no ha pogut estar més encertat. M’ha caigut a mans una que no
recordava i que m’ha fet il·lusió tenir.
Quina sorpresa
Xavier, sempre tan emblemàtic, polifacètic i entranyablement trapella. Coses de
l’atzar, aquest matí, de bon matí, he coincidit amb algú que t’és molt proper,
i si arribo a saber que acabaria escrivint això, potser hauria pogut aprofitar
l’ocasió i posar-me al dia.
En tot cas, només cal una volta per la xarxa i se’t descobreix a tu en estat pur i, a més, no dubto que ets tu immensament realitzat. El Kamerino de l’Enginy
si que és una joia de col·leccionisme que amb peces com aquestes no deixa
indiferent.
Són peces que evoquen a un
temps pretèrit i t’omplen de nostàlgia, en part postissa, en part literària, en
part cinematogràfica... a gust i edat de cadascú, però sigui com sigui, peces que
retraten un bocí de la història de Catalunya.
Dels mateixos
anys on es remunten aquestes relíquies es va fer l’Exposició del Moble a
Montjuïc, com a preludi de l’Exposició Internacional que es faria el 1929. En tots dos esdeveniments, no hi van faltar
obres d’Antoni Badrinas, un reconegut moblista, decorador, pintor i galerista
mereixedor de diversos premis.
Aquesta targeta seva no forma part de la meva col·lecció
particular però l’arxiu del Museu del Disseny de Barcelona té aquest privilegi.
En tot cas, jo
tinc la teva. Xavier Palet i Sabater restaurador, pintor, artista, enigmàtic,
sorprenent, empordanès i que sempre m’has vist amb bons ulls i m’has robat un
somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada