PERSONES. Agustín Aguirre

Cada targeta és un món. Una historia. Un ofici. Una vida. O més d’una... Si ens aturem una estoneta en cadascuna d’elles podem aprendre moltíssim. La d’avui és una targeta que parla sobre un artista-artesà. Una targeta que desconec com ha arribat a les meves mans però que m’ha fet aturar aquesta estoneta i de la que he après coses que no sabia.

Agustín Aguirre Moreno utilitza diferents tècniques artístiques entre les quals hi ha la tècnica tiffany, que es basa en soldar peces de vidre utilitzant cinta de coure per formar vitralls, llums o altres detalls decoratius, o la tècnica taracea que és un treball d’incrustació de peces de fusta per acabar fent un disseny decoratiu. També és co-creador d'una nova tècnica, el vidre explosionat, amb la qual fascina creant llums irrompibles fent coses com aquestes:

Tècnica per la qual també ha rebut el reconeixement del govern de Navarra.

I ara que estem a les portes de nadal, es pot veure a la seva pàgina de facebook un original pessebre artesanal (AgustinAguirre-Taller Artístico).

L’any 2002, Agustín Aguirre va convertir la seva passió per les arts plàstiques en la seva professió, passant abans per diferents oficis que van contribuir a obtenir experiència en el coneixement de materials, que ha pogut traslladar al món de l’artesania.  

L’any 2005 va obrir la seva primera tenda situada a Pamplona i a la que se li ha sumat una segona inaugurada fa pocs  mesos.

Però val a dir, que les seves primeres hores dedicades al treball manual van ser a recer del seu pare i de generació en generació, les seves filles han après del seu art traslladant els coneixements obtinguts als seus àmbits professionals, però aquest pot ser tema d'alguna altra targeta...

PERSONES. Francisco Martí

A principis de la setmana vinent es celebra la festa del Vi Novell al barri de la Ribera de Barcelona. La Vila Viniteca n’és l’organitzadora, però no puc parlar de la Vila Viniteca en aquest blog sense abans haver parlat d’en Siscu.

Amb en Siscu ens varem  conèixer fa molts anys, a mitjans dels 90. Un matí, precedit d'una nit molt llarga i fosca, vam esmorzar plegats a la fleca de la plaça. Aquell dia em va fer creure en mi mateixa i no se li va fer difícil fer-ho, ell ja n’estava convençut.

Al poc temps, i gràcies a ell, vaig començar a treballar a la Vinacoteca, una feina de caps de setmana que em va fer descobrir i aprendre sobre vins, licors, caves, maridatges i vida. Aquella feina em va permetre també acabar els estudis. El més apassionant a la Vinacoteca eren els Nadals. El consumisme desbocat d’aquelles dates feia que ens passessin les hores volant, però en el moment de baixar persianes, satisfacció màxima.

Catàleg de lots de Nadal de l'any 2001. Avui dia, tot en un click!

En Siscu, és propietari de la bodega Ca N’Estruc situada a Esparreguera, a part de copropietari de Vila Viniteca i empresari sense aturador.

Com no pot ser d’altra manera, tot evoluciona... encara recordo les primeres etiquetes que vaig veure del vi d’en Siscu que, per cert, veníem al Celler del Sol.  O una Idoia de 3 o 4 anyets que voltava per la botiga buscant alguna llaminadura i que probablement ara em costaria reconèixer.

Si fos pel Siscu estaria fent estadístiques relacionades amb el mon del vi, però finalment la meva evolució va ser una altra. En tot cas, una part de com sóc és degut a tot allò que gràcies a ell vaig aprendre.

VINS. El Celler del Sol

He hagut de consultar la fulla de la vida laboral per recordar quin estiu va ser el primer al Celler del Sol. 

L’estiu de 1996 va ser el primer de quatre temporades consecutives treballant en aquesta botiga regentada per la Montse i la Mercè, qui cada final d’estiu repassaven les targetes que havien recollit i em donaven les que creien no els farien falta.

Al Celler, situat a Sant Antoni de Calonge, hi vaig passar dies molt entretinguts i d’altres de més llargs... Recordo especialment tres fets significatius que van succeir durant aquells estius: la mort de Lady Di, la de Miguel Ángel Blanco i també l’accident aeri de la TWA.

Però en tot cas, el que m’agrada recordar és que van ser uns estius agradables, guanyant-me alhora els diners que em permetrien sobreviure el llarg hivern universitari.

Encara ara em fa gràcia també creuar-me de tant en tant amb algun client del Celler, saludar a la Silvia per Carnaval o veure passejar la iaia cuinera. 

Gràcies a aquells estius, vaig estar una bona temporada vinculada amb el món vitivinícola i en concret la venda al detall... però aquesta part serà tema d’alguna altra targeta....

Aquesta és la primera targeta que presento en aquest blog que té doble cara!

 

És molt habitual trobar un mapa del lloc en qüestió a la part del darrera de les targetes, però en aquest link, i gràcies a les increïbles possibilitats que donen les noves tecnologies, es pot veure exactament on estava el Celler del Sol (el local on ara hi ha el de La Bona Fruita).

Per cert que en aquella època no teníem tots aquests contenidors al davant...! ;))

La Montse i la Mercè són dues dones molt actives, probablement estaran viatjant o embolicades en algun projecte nou. Aquesta entrada evidentment va per elles.