PERSONES: En Lluís i la Maite

En Lluis i la Maite s’han casat. Per fi em deslliuro d’aquest secret!!

Doncs si, en Lluis i la Maite s’han casat aquest migdia i resulta que no tenen targeta. Però a això hi posarem remei en una estona...

Aquesta targeta és la de Palamós, el poble on no els faria res viure i on, ara per ara, hi passen molts caps de setmana. En realitat ells són de terra endins.  En Lluís és de Sant Feliu de Pallerols i gairebé a raó d’això ens hem anat coneixent.

Sant Feliu de Pallerols és un petit poble de la Garrotxa amb uns 1.400 habitants, amb molts indrets per descobrir i una forma divertida de fer-ho: un circuit de Geocaching Turístic. Això del geocaching és una forma molt contemporània de conèixer el territori, però a casa, ho varem fer de forma més destralera,  ens varem aprendre la fisonomia de Sant Feliu perquè la Sandra en tenia dibuixat el mapa a la porta de la seva habitació... autèntica passió pel municipi, i per Mas Rostoll... 

Però Sant Feliu està ple de racons, cultura i llegendes que no es veien al nostre mapa. És una vila regada pel riu Brugent i forma part de dos espais naturals com són el Parc Natural de la Garrotxa i l’espai Natural del Collsacabra.  Esperem que aviat, i gràcies a la destresa d’en Lluís com a jardiner oficial de la vila (per nomenament meu), els pescallunes recuperin part de les seves riqueses herbolàries  que fins ara no sabien com havien perdut…

La Maite és una dona molt afectuosa i petonera, i en aquest sentit  aconsegueix treure’m de polleguera… però també és molt divertida, respectuosa i discreta, qualitats que no tenen preu. O potser hauria de dir que la Maite est affectueuse, amusant, respectueuse et discrète, et si sûr aime lire. Ja em diràs Maite com traduir que “em treus de polleguera”, ja veuràs com no has perdut vocabulari...!!

Amb la Maite i en Lluís fa poc que ens coneixem, però darrerament hem compartit forces estones i experiències, especialment gastronòmiques i de lleure, però també de més particulars. Tot i així segur que encara ens en queden moltes de pendents! A més,tard o d’hora haurem de fer una classe magistral sobre com preparar una bona sopa de sèmola...

Espero que, com fins ara, sigueu sent molt feliços. 

Félicitations!

PERSONES. Montse Sanvisens

Aquests dies he tingut entre mans una targeta de la Montse, la meva germana petita.

A part d’aquesta targeta, també en va tenir una de les de suro.

Amb la Montse hem passat molt de temps juntes, potser tant com separades. Però sempre ens ho hem passat bé. De ben petites rèiem fent elaborades gimcanes per posar-nos el pijama, havíem de fer veritables malabars abans de posar-nos al llit amb tot a lloc i avituallades. Més tard els malabars els fèiem per arribar en condicions a casa, sense cridar massa l’atenció...

Durant una època ens va agafar per cuinar. Desitjàvem haver de sopar soles per fer-nos un plat de pasta seguint, pàgina a pàgina, el llibre Descubra la Pasta. Fins que vam arribar als Spaghetti a la Crema de Albahaca. Aquell dia vam decidir ser una mica més selectives. 

I és que amb el menjar, sempre hem tingut gustos semblants i som de vida; això ho van patir de prop al Kubansky cada vegada que arribava l'hora de sopar.

Amb la Montse compartíem habitació i per tant, era víctima de les meves col·leccions. Ella també en feia alguna, com ara de pins (molt de moda durant un temps), encenedors o gomes d’esborrar.

Però a mi, per altra banda, em tocava patir els exercicis pràctics de les seves classes de taekwondo i també la seva passió per Juan Pardo. Aquest cantautor d'ànima gallega i nascut a Mallorca, ha passat a formar part de la banda sonora de les nostres vides d'una forma molt entranyable. I gràcies a la Montse.

PERSONES. Lluís Pareras

Fa uns pocs mesos, quan vaig introduir a la base de dades la targeta número 200, vaig intentar buscar informació sobre la persona i l’empresa en qüestió. Es tractava d’una empresa de disseny gràfic situada a Girona, Dis-Art. Buscant a la xarxa sobre Lluís Pareras, titular de la targeta, em va cridar l’atenció que aparegués en un document sobre la memòria històrica de Palamós. Aquest document, va estar arxivat fins ahir, dia en que vaig entrar a la base de dades la targeta 658 Lluís Pareras-Disseny Gràfic i he decidit recuperar-lo i escriure’n alguna cosa.

Lluís Pareras signa el disseny gràfic del Diari de Lluís Barceló i Bou que l’ajuntament de Palamós va editar en motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola. En aquest diari es poden llegir fets tant significants com que tal dia com avui de 1937, diversos avions bombardejaven la badia de Palamós, el far i l’edifici d’en Carós al camí del cementiri.

El mateix dissenyador ha estat el responsable de la nova marca del nostre poble. Una marca que pretén combinar diferents símbols representatius de Palamós: la gamba, la vela i el campanar com a imatges de la gastronomia, la pesca i el paisatge.

I escric del nostre poble, perquè Lluís Pareras, un apassionat de la seva feina des dels seus inicis a Dis-Art, fa anys que s’inspira i treballa en aquest racó de la Costa Brava.

I per cert, curiosament a menys de 50 metres d’on escric jo aquestes línies....

PERSONES. Sandra Sanvisens

És difícil concentrar en poques paraules tot el que es pot arribar a dir d’una persona tant propera. En aquest cas, la forma més raonable de fer-ho és relacionar-ho directament amb el motiu d’aquest blog.

Després de la darrera aportació de targetes per part de Conrado Vilar, i de totes les que incondicionalment em recollia el meu pare, probablement la meva germana Sandra és la proveïdora més important de la col·lecció que ens ocupa. De forma fidel i probablement per inèrcia, les recull, les acumula i tot sovint apareixen dins d’algun llibre dels que contínuament intercanviem.  Això ara, perquè anys enrere esperava que tornés d’algun viatge per veure quantes en treia de la maleta. De fet, les targetes que m’ha anat aportant es podrien dividir en quatre grans grups, que alhora configuren un retrat a grans traces de la seva activitat:

1)      Els companys de botifarra de la facultat ;)

2)      Les de l’Estartit, Turquia i Grècia de l’època en que navegava pel mediterrani

3)      Les de il·lusionades parelles que es casaven (o es voldrien haver casat) entre les històriques parets del Castell de Peratallada o del Palau Lo Mirador de Torroella de Montgrí

4)      I les de proveïdors i clients del món de l’hostaleria i l’alimentació.

Per altra banda, la Sandra és una de les principals protagonistes de les targetes de la col·lecció si parlem en termes de persones que hi apareixen. Ja sigui per temes laborals o diferents situacions personals, amb els anys ha acumulat com a mínim 8 targetes diferents. De poques persones més en tindria tantes.

I no només això, si no que és seguidora incondicional d’aquest blog des de l’inici, i la primera que s’hi va subscriure.

Diu que sempre aprèn coses, que consulta tots els links i fins i tot ha arribat a dir  que llegir les entrades és com el bombó de després del cafè. Que més puc demanar?

Doncs d’aquesta entrada d’avui poc podràs aprendre, però segur que no havies vist mai totes les teves targetes juntes!!!

Per cert, sabies que el ButiNET ha crescut... i molt?? crec que la darrera vegada que hi vaig entrar no et podies ni registrar!!!