PERSONES. Montse Sanvisens

Aquests dies he tingut entre mans una targeta de la Montse, la meva germana petita.

A part d’aquesta targeta, també en va tenir una de les de suro.

Amb la Montse hem passat molt de temps juntes, potser tant com separades. Però sempre ens ho hem passat bé. De ben petites rèiem fent elaborades gimcanes per posar-nos el pijama, havíem de fer veritables malabars abans de posar-nos al llit amb tot a lloc i avituallades. Més tard els malabars els fèiem per arribar en condicions a casa, sense cridar massa l’atenció...

Durant una època ens va agafar per cuinar. Desitjàvem haver de sopar soles per fer-nos un plat de pasta seguint, pàgina a pàgina, el llibre Descubra la Pasta. Fins que vam arribar als Spaghetti a la Crema de Albahaca. Aquell dia vam decidir ser una mica més selectives. 

I és que amb el menjar, sempre hem tingut gustos semblants i som de vida; això ho van patir de prop al Kubansky cada vegada que arribava l'hora de sopar.

Amb la Montse compartíem habitació i per tant, era víctima de les meves col·leccions. Ella també en feia alguna, com ara de pins (molt de moda durant un temps), encenedors o gomes d’esborrar.

Però a mi, per altra banda, em tocava patir els exercicis pràctics de les seves classes de taekwondo i també la seva passió per Juan Pardo. Aquest cantautor d'ànima gallega i nascut a Mallorca, ha passat a formar part de la banda sonora de les nostres vides d'una forma molt entranyable. I gràcies a la Montse.

PERSONES. Lluís Pareras

Fa uns pocs mesos, quan vaig introduir a la base de dades la targeta número 200, vaig intentar buscar informació sobre la persona i l’empresa en qüestió. Es tractava d’una empresa de disseny gràfic situada a Girona, Dis-Art. Buscant a la xarxa sobre Lluís Pareras, titular de la targeta, em va cridar l’atenció que aparegués en un document sobre la memòria històrica de Palamós. Aquest document, va estar arxivat fins ahir, dia en que vaig entrar a la base de dades la targeta 658 Lluís Pareras-Disseny Gràfic i he decidit recuperar-lo i escriure’n alguna cosa.

Lluís Pareras signa el disseny gràfic del Diari de Lluís Barceló i Bou que l’ajuntament de Palamós va editar en motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola. En aquest diari es poden llegir fets tant significants com que tal dia com avui de 1937, diversos avions bombardejaven la badia de Palamós, el far i l’edifici d’en Carós al camí del cementiri.

El mateix dissenyador ha estat el responsable de la nova marca del nostre poble. Una marca que pretén combinar diferents símbols representatius de Palamós: la gamba, la vela i el campanar com a imatges de la gastronomia, la pesca i el paisatge.

I escric del nostre poble, perquè Lluís Pareras, un apassionat de la seva feina des dels seus inicis a Dis-Art, fa anys que s’inspira i treballa en aquest racó de la Costa Brava.

I per cert, curiosament a menys de 50 metres d’on escric jo aquestes línies....

PERSONES. Sandra Sanvisens

És difícil concentrar en poques paraules tot el que es pot arribar a dir d’una persona tant propera. En aquest cas, la forma més raonable de fer-ho és relacionar-ho directament amb el motiu d’aquest blog.

Després de la darrera aportació de targetes per part de Conrado Vilar, i de totes les que incondicionalment em recollia el meu pare, probablement la meva germana Sandra és la proveïdora més important de la col·lecció que ens ocupa. De forma fidel i probablement per inèrcia, les recull, les acumula i tot sovint apareixen dins d’algun llibre dels que contínuament intercanviem.  Això ara, perquè anys enrere esperava que tornés d’algun viatge per veure quantes en treia de la maleta. De fet, les targetes que m’ha anat aportant es podrien dividir en quatre grans grups, que alhora configuren un retrat a grans traces de la seva activitat:

1)      Els companys de botifarra de la facultat ;)

2)      Les de l’Estartit, Turquia i Grècia de l’època en que navegava pel mediterrani

3)      Les de il·lusionades parelles que es casaven (o es voldrien haver casat) entre les històriques parets del Castell de Peratallada o del Palau Lo Mirador de Torroella de Montgrí

4)      I les de proveïdors i clients del món de l’hostaleria i l’alimentació.

Per altra banda, la Sandra és una de les principals protagonistes de les targetes de la col·lecció si parlem en termes de persones que hi apareixen. Ja sigui per temes laborals o diferents situacions personals, amb els anys ha acumulat com a mínim 8 targetes diferents. De poques persones més en tindria tantes.

I no només això, si no que és seguidora incondicional d’aquest blog des de l’inici, i la primera que s’hi va subscriure.

Diu que sempre aprèn coses, que consulta tots els links i fins i tot ha arribat a dir  que llegir les entrades és com el bombó de després del cafè. Que més puc demanar?

Doncs d’aquesta entrada d’avui poc podràs aprendre, però segur que no havies vist mai totes les teves targetes juntes!!!

Per cert, sabies que el ButiNET ha crescut... i molt?? crec que la darrera vegada que hi vaig entrar no et podies ni registrar!!!

VARIS. El Tricentenari. Jordi Camí

Aquest any que tot just encetem es celebra la commemoració del Tricentenari de la derrota catalana en la guerra de successió espanyola. Parlar d’aquest tema en la primera entrada del blog d'aquest 2014 em va semblar prou interessant, si bé em calia relacionar-ho amb una targeta. Un procés invers al que normalment utilitzo.

Els actes del Tricentenari s’organitzen de forma coordinada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha un munt d’actes programats al llarg de l’any, que es poden consultar a les dues webs institucionals. De fet, un s’hi pot passar estona navegant i fins i tot jugant...

Dissabte passat fullejant la premsa, vaig veure que en motiu d’aquesta celebració es posa en marxa el programa: Any de les portes obertes de la recerca catalana, emmarcat en un dels set eixos que regeixen aquest festeig. El Dr. Jordi Camí, Director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, ho comentava. 

No estava segura, però la intuïció em va fer pensar que podia tenir la targeta del Dr. Camí. I la incertesa va durar poc... el fruit de la cerca va arribar l'endemà d'haver-la iniciat!

Malgrat la meva actual vinculació amb el món de la recerca biomèdica, no ha estat aquesta la via per la qual tinc la targeta. I això que justament el Dr. Camí s’ha dedicat a la farmacologia de les drogues d’abús i alguns dels seus articles són de capçalera per mi. Però no. De fet, aquesta targeta és de l’època en que el món de la recerca em quedava lluny... De l’època en que s’utilitzaven prefixos per trucar entre províncies i no estaven incorporats al número de telèfon (com es pot veure a la targeta).  

Un amic d’infància del meu pare em portava targetes cada vegada que venia a casa, i aquesta n’és una.  Aquesta persona, a part d’un important proveïdor de targetes, també va ser determinant en el meu camí educatiu i en conseqüència laboral. I no només això si no que junt amb la seva dona, van ajudar als meus pares a triar el meu nom. 
La darrera vegada que vaig veure al Joan i la Maica va ser a Balaguer, justament ben a prop d’on es farà  d’aquí pocs dies l’acte d’inauguració de l’any del Tricentenari.

Com no podia ser d’altra manera, aquesta entrada va dedicada a ell. Probablement aquest serà el primer de molts escrits relacionats amb les targetes que em va proporcionar. Moltes gràcies per tot Joan.