PERSONES. Montse Sanvisens

Aquests dies he tingut entre mans una targeta de la Montse, la meva germana petita.

A part d’aquesta targeta, també en va tenir una de les de suro.

Amb la Montse hem passat molt de temps juntes, potser tant com separades. Però sempre ens ho hem passat bé. De ben petites rèiem fent elaborades gimcanes per posar-nos el pijama, havíem de fer veritables malabars abans de posar-nos al llit amb tot a lloc i avituallades. Més tard els malabars els fèiem per arribar en condicions a casa, sense cridar massa l’atenció...

Durant una època ens va agafar per cuinar. Desitjàvem haver de sopar soles per fer-nos un plat de pasta seguint, pàgina a pàgina, el llibre Descubra la Pasta. Fins que vam arribar als Spaghetti a la Crema de Albahaca. Aquell dia vam decidir ser una mica més selectives. 

I és que amb el menjar, sempre hem tingut gustos semblants i som de vida; això ho van patir de prop al Kubansky cada vegada que arribava l'hora de sopar.

Amb la Montse compartíem habitació i per tant, era víctima de les meves col·leccions. Ella també en feia alguna, com ara de pins (molt de moda durant un temps), encenedors o gomes d’esborrar.

Però a mi, per altra banda, em tocava patir els exercicis pràctics de les seves classes de taekwondo i també la seva passió per Juan Pardo. Aquest cantautor d'ànima gallega i nascut a Mallorca, ha passat a formar part de la banda sonora de les nostres vides d'una forma molt entranyable. I gràcies a la Montse.