Aquests dies, a part d’enfeinada, estava indecisa
a l’hora de triar la propera targeta del blog. Finalment vaig decidir que
l’atzar em donés un cop de mà i vaig enfonsar el braç en una de les caixes que
tinc escampades per casa.
En va sortir aquesta targeta:
Però de Gravats J. Ros sabia que en tenia més models així que, després d’alguna que d’altra hora, han aparegut aquestes dues:
Gravats J. Ros és una empresa especialitzada
òbviament en gravats
i en concret en gravats per taps de suro. Com que internet no em proporcionava
massa informació sobre l’empresa, pensava que potser ja no existiria. He agafat
el cotxe i he anat cap a Torrent, un petit poble situat al Baix Empordà.
La tarda, plujosa, contribuïa a uns carrers
deserts.
Quan he arribat al carrer de l’església he buscat infructuosament
algun rètol indicatiu de l’empresa, però en comptes d’això he trobat un senyal
inequívoc de l’emplaçament de Gravats J. Ros: l’olor a metall treballat. Una
olor que es desprenia darrera d’una porta a tocar de l’església. I és que en
aquesta empresa es dediquen, entre d’altres, a fer matrius metàl.liques com aquestes:
Aquestes plaques les guardo com a record i servien per marcar a foc taps de suro, i en aquest cas, de vins força coneguts.
Torre Muga de 1993 ; Tinto Pesquera |
Matriu per marcar l'anyada a la part superior del tap, 2004, 2001, 2007 |
Costers del Segre ; Castell del Remei |
Per cert que Torrent, com he dit, és un poble molt
petit però sorprenentment actiu. Els seus prop de dos-cents habitants
organitzen un munt d’activitats que queden recollides minuciosament a la revista
El Llentiscle. El sopar de dones i l’esmorzar d’homes no hi falten any rere any.
Torrent acull també el museu de la confitura que dona la
benvinguda a tot aquell que visita el poble. Val la pena anar-hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada