Ja sigui per moments viscuts, per les paraules
dites, o les no dites, sensacions o simplement sense motius aparentment descriptibles,
hi ha persones de les que et sents a prop tot i que la distancia, no sempre
espaial si no més aviat temporal, és molta.
La targeta del Daniel Culubret forma part de la
meva col·lecció des dels inicis de la mateixa, quan compartíem espais, amics i
temps.
Anys després ens varem veure alguna vegada a La
Musaranya.
La Musaranya va ser el meu nord d’algunes nits a
la deriva. Entrar per aquella porta era com arribar a un port conegut, sabent
que a partir d’aquell moment ho podia superar tot i tirar endavant. Així era. I com no, també en guardo la targeta.
Néctar és d’aquells llibres en que has de fer un
esforç afegit per retenir situacions, fets, personatges. Saps del cert que ho retrobaràs
tot a mesura que avança la lectura. Com en la vida mateixa, capítol a capítol,
navegues d’una banda a l’altra. En certs moments és desconcertant, i en d’altres
punyent, sense rumb aparent però amb un final rodó, coherent. Una bona llaçada
per lligar quatre nits (en el meu cas) d’incerteses.
És difícil ser objectiu quan llegeixes un llibre
escrit per unes mans conegudes. Ha estat complicat concentrar-se i fer
aquest esforç afegit, que en aquest cas demana Néctar. I més encara distingint,
des de les primeres pàgines, espais coneguts i a vegades compartits. Percebre
situacions, identificar dades (o dates) significatives o buscar similituds a
vides ja viscudes es converteix en un objectiu paral·lel a la lectura.
No és la primera vegada que em passa. Entre les
pàgines de Bogavante con ligueros
també va ser inevitable tot i que a un altre nivell, però en tot cas, ja en
parlaria si algun dia tinc la targeta de l’autor!
“...Un día te sientas ante el papel y, sin más pretensión, es una parte de tu vida pasada la que se plasma en él. Sin vacilar un segundo, tu mano esparce sola cada palabra, cada pensamiento, cada sombra que creías haber olvidado...”.
Néctar. D. Culubret
Dan, m’ha fet molta il·lusió retrobar-te, en certa
manera, entre les pàgines d’un llibre.
Pendent la dedicatòria... ;).
Aquí deixo la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada