Sovint el dia a dia no et permet fer les coses “no
obligatòries”. Aquelles coses que en principi no serien de necessitat vital però
que, en definitiva com si ho fossin, ja que tant ens ajuden a mantenir la
nostra salut mental. Desconnectar dels deures de cada dia és essencial, de fet
a vegades penso que hauria de ser obligatori fer coses “no obligatòries”... però
segur que llavors perdrien la seva gràcia....
N’hi ha que van al cinema o molts que s’estimen més
anar fer esport, d’altres que fan una cerveseta, o practiquen la lectura, el bricolatge,
una mica de sofà....o una barreja de tot plegat. La qüestió és poder trobar
aquell moment per fer aquestes coses.
Una de les meves “no obligacions” preferides és anar
a fer la cervesa, una estona de barra de bar. De
ben segur que parlaré de forces bars o restaurants en aquest blog però, en tot
cas, avui li ha tocat el torn al The Clansman, un bar d’estil escocès on sovint
em deixava caure per fer una pinta
de Guiness.
El nom de The Clansman, ve d’un llibre publicat el 1905 per D. W Griffith, un dels pares del cinema modern.
La cervesa Guiness és del tipus stout, característica per ser forta, negre,
amarga, i elaborada amb malta de civada torrada. Anualment es celebra un brindis mundial en honor a Arthur Guiness,
pare d’aquesta gran cervesa.
Per als amants de la publicitat, a la web oficial de Guiness, es pot veure una extensa galeria de
cartells i anuncis publicitaris d’aquesta cervesa, la historia completa de l’empresa
des dels seus inicis al segle XVIII quan Arthur Guiness lloga una antiga fabrica
de cervesa per 9.000 anys, o fins i tot un llistat dels projectes socials on
participa la Fundació Arthur Guiness.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada