VARIS. El Col•leccionista

Probablement fins ahir mateix no m'hagués auto definit com a col·leccionista. De fet, he anat recollint targetes una mica com un hàbit, com aquell qui gaudeix fent el sopar sense ser cuiner.

Fa uns dies, sense rumb concret, voltava per l’eixample de Barcelona fent temps per anar a sopar. De lluny, en un xamfrà, vaig veure el rètol d'una botiga on hi deia  El col·leccionista.

  
Amb un ràpid cop d’ull a la botiga i una breu conversa amb la persona que atenia, em vaig sentir totalment identificada amb aquell món. Ens varem entendre en qüestió de segons.

Al pas del temps i amb l’afany d’acumular informació, he anat arreplegant tot tipus d’andròmines, a part de les targetes. La veritat és que entre recordatoris, llibres, punts de llibre, clauers, retalls, pòsters i d’altres coses, està clar que sóc col·leccionista de cap a peus. 

 

Ara bé, ha estat mitjançant aquest blog que li dono sentit a la col·lecció. Fins ara no havia tingut la calma per apreciar cadascuna de les targetes acumulades. Ara, a mesura que les organitzo, aprenc i el que aprenc, ho comparteixo. Tot plegat enriquidor, un plaer.

El col·leccionisme és extremadament variat si bé hi ha col·leccions que estan més esteses que d’altres, com la filatèlia o la numismàtica, que tenen nom propi; però hi ha d’altres col·leccions que també tenen nom propi com notafília, glucolfília (o glucosbalaintofília), o la vitolfília  que compta amb una associació pròpia amb més de 50 anys d’història.

Per cert que, com pràcticament per a tot en aquesta vida, hi ha formes d'etiquetar el col·leccionista, com ara el de tipus completista. 

La conclusió doncs és que a partir d’ara em puc (auto) definir com a col·leccionista no completista, tot i que cap de les meves col·leccions tingui nom propi.

I no puc deixar d’explicar, que aquell passeig sense rumb per l’eixample de Barcelona i sortint de la botiga que he comentat, vaig anar a parar a les portes del Semproniana, encara em quedarà pendent sopar-hi!

BARS. Birdland Jazz Club

Al bell centre de Manhattan hi ha Birdland Jazz Club, un racó de jazz amb més de 60 anys d’història. La targeta d’aquest local em va arribar de mans del Robert, recollida en alguna de les seves visites a la ciutat que mai dorm.

Birdland, com en els seus orígens, està actualment situat al Midtown i deu el seu nom a un mític del saxo i pare del BeBop, en Charlie Parker.

Artistes com Gary Cooper, Frank Sinatra o Marlene Dietrich formaven part de la clientela d’aquest local en l’època més àlgida del jazz a nord-amèrica. Però no podia ser d’altra manera, ja que de la cartellera també hi penjaven grans actuacions com les de Miles Davis o Stan Getz entre molts d’altres.

De fet, la cartellera de Birdland és encara ara un bullider d’actuacions de bandera i d’importants esdeveniments, com el que es va celebrar el passat Octubre en benefici de la lluita contra el càncer i en favor de la Fundació de l’actriu Phyllis Newman i que va comptar amb la participació de la també mítica Liza Minelli. 
Però qui passi aquests dies per Birdland Jazz Club, a qui podrà escoltar és a Michael Feinstein, reconegut com l’ambaixador de la cançó americana. Justament la popular cançó d’aquest país anomenada Lullaby of Birdland, es va escriure en homenatge a Charlie Parker i a l'establiment que avui ens ocupa. Lullaby of Birdland, creada l’any 1952, ha estat versionada per incomptables artistes com ara Ella Fitzgerald o Amy Winehouse. 

 

Lullaby of Birdland, Ella Fitzgerald and Duke Ellington Orchestra

SALUT. Dental Clínic Palamós

Si hi hagués alguna targeta que pogués odiar de ben segur seria aquesta: 

I no tant per la targeta, si no més aviat pel que representa: una visita al dentista. Aquest és el model actual i malauradament el tinc molt repetit, però al llarg dels anys, la Dental Clínic Palamós  ha tingut diversos models de targeta.

Aquesta clínica, situada al carrer Valencia de Palamós, dóna múltiples serveis odontològics i també estètics, com ara l’original piercing dental.

L’Eva, la Georgina, la Silvia i en especial l’Olga i la Marta formen el grup de persones que m’acompanyen en el meu calvari particular, però que alhora el fan més suportable cada vegada que entro per la porta de la clínica.

Però en tot cas, i com en tot moment del dia, aprofito per descobrir coses noves quan hi vaig. En la darrera visita dues cosetes: la primera relacionada amb l’anatomia i és que, a part del menisc del genoll en tenim uns quants més, i un d’ells situat entre la mandíbula i l’os temporal. L’altre més d’acord amb l’època de l’any... tenen a la clínica un arbre de Nadal molt atractiu, amb unes petites llums incorporades que resulta són de fibra òptica i que desconeixia existien .

I aprofitant el moment, els desitjo Bon Nadal tot i que abans ens tornarem a veure...

VARIS. XIV Conferència Internacional de la Sida

La recent mort de Nelson Mandela m’ha fet recordar l’ocasió en que el vaig poder veure en persona. Va ser durant la cerimònia de clausura de la XIV Conferencia Internacional de la Sida que es va celebrar a Barcelona l’any 2002. Mandela hi va participar;  la lluita contra la Sida era un dels seus quefers donat que el seu fill va morir d’aquesta malaltia.

Vaig tenir l’oportunitat de col·laborar en la gestió del programa científic d’aquesta conferència durant més d’un any, així com de participar com voluntària durant els dies de l’esdeveniment.

D’aquella etapa, a part de records i com no pot ser d’altra manera, en guardo coses: samarretes, llibres, documents, retalls de diaris, fotografies i és clar, targetes.

Durant prop més de dos anys, en una impressionant torre situada al carrer Pomaret de Barcelona, es treballava contra rellotge per a que la XIV Conferència Internacional de la Sida fos un èxit. I així va ser, i de fet, ara fa uns dies se’n va commemorar el desè aniversari.

Amb el lema Stepping up the pace, la propera conferencia internacional de la Sida es celebrarà a Melbourne, Australia. Diria que no tinc cap targeta (encara) d’aquest continent tot i que no ho puc assegurar (encara), així que aplicaré la divisa a l’actualització d’aquesta col·lecció.

ENTITATS. Fundació La Marató de TV3

A pocs dies per a que s’esdevingui una nova edició de la Marató de TV3, res més adequat en aquest blog que mostrar les targetes de la Fundació. 

Aquestes targetes van arribar a la col·lecció a raó d’un projecte de recerca finançat amb els diners obtinguts a La Marató de l’any 2001, i per al qual vaig tenir el privilegi de treballar.

Carme Basté és l’actual directora de la Fundació i en aquella època ho era Miquel Vilar.

La Fundació és una peça vital per a l’èxit del programa televisiu. La Fundació desenvolupa un treball continuat fent de nexe entre La Marató i els ciutadans  alhora que gestionant els recursos obtinguts, destinant-los principalment a projectes de recerca d’excel·lència 

Des de l’any 1992, La Marató de TV3 esdevé un èxit rotund. Any rere any ens mostra la solidaritat i capacitat de mobilització dels catalans i contribueix a que els investigadors d’aquest país tinguem una via oberta de finançament per avançar en el coneixement de les diferents malalties. Dient això, no dic res de nou, però mai està de més recordar-ho.

A nivell personal és un orgull haver format part d’un dels projectes finançats per la Marató de TV3. Des de la primera fins a la darrera edició de La Marató, m’he emocionat, he plorat i he somrigut veient el programa. Des de la primera fins a la darrera edició de La Marató he romàs desvetllada fins a veure la xifra final.

I aquest any no serà diferent. Dedicada a les malalties neurodegeneratives, La Marató 2013 ens farà somriure, ens farà plorar, ens farà aprendre i, de ben segur, ens emocionarà.

TRUCA!