Fa uns dies, sense rumb concret, voltava per
l’eixample de Barcelona fent temps per anar a sopar. De lluny, en un xamfrà,
vaig veure el rètol d'una botiga on hi deia El col·leccionista.
Amb un ràpid cop d’ull a la botiga i una breu conversa amb la persona que atenia, em vaig sentir totalment identificada amb aquell món. Ens varem entendre en qüestió de segons.
Al pas del temps i amb l’afany d’acumular informació, he anat arreplegant tot tipus d’andròmines, a part de les
targetes. La
veritat és que entre recordatoris, llibres, punts de llibre, clauers, retalls,
pòsters i d’altres coses, està clar que sóc col·leccionista de cap a peus.
Ara bé, ha estat mitjançant aquest blog que li
dono sentit a la col·lecció. Fins ara no havia tingut la calma per apreciar cadascuna
de les targetes acumulades. Ara, a mesura que les organitzo, aprenc i el que aprenc,
ho comparteixo. Tot plegat enriquidor, un plaer.
El col·leccionisme és extremadament variat si bé hi
ha col·leccions que estan més esteses que d’altres, com la filatèlia o la numismàtica,
que tenen nom propi; però hi ha d’altres col·leccions
que també tenen nom propi com notafília, glucolfília (o glucosbalaintofília),
o la vitolfília
que compta amb una associació pròpia amb més de 50 anys d’història.
Per cert que, com pràcticament per a tot en aquesta
vida, hi ha formes d'etiquetar el col·leccionista, com ara el de tipus
completista.
La conclusió doncs és que a partir d’ara em puc (auto) definir com a col·leccionista no completista, tot i que cap de les meves col·leccions tingui nom propi.
I no puc deixar d’explicar, que aquell passeig sense rumb per l’eixample de Barcelona i sortint de la botiga que he comentat, vaig anar a parar a les portes
del Semproniana, encara em quedarà pendent sopar-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada