Un d’aquests dies, mentre era a la platja, vaig sentir un noiet que li preguntava a l’avi com en deien “d’allò on es tiraven les cartes”. Malgrat que tot sovint ens plantegem el desconeixement de diversos aparells per part dels més menuts, crec que personalment mai ho havia fet respecte la bústia i, en aquest sentit, la pregunta del noi em va cridar l’atenció...
Discs i cassets, així com els respectius dispositius reproductors, formen part dels clàssics exemples d’aparells anacrònics i desconeguts per els joves. Discos Roxy, amb en Miquel al capdavant, era una de les botigues de música de Palamós i justament aquests dies n’he registrat una de les seves targetes, tot i que com a mínim en tinc guardades dues.
Molts dels meus CD’s i discs els vaig comprar a discos Roxy, però a casa sobretot predominaven els discs, tant LPs com EPs (els de set polzades). La gran majoria els guarda la Sandra però entre els que tinc, algun evoca més records que d’altres i especialment el primer de la foto, que és el que tot just escolto quan poso en marxa el tocadiscs, i en el que es poden escoltar cançons com aquesta: Entre la pila de discs de casa n’hi havia de tots els gèneres, des de música de discoteca, d’havaneres i també de clàssics o de música tradicional catalana. Justament aquesta setmana s’ha pogut llegir a la premsa que la Fonoteca de Música Tradicional Catalana ofereix la possibilitat de consultar-la per Internet, amb 590 arxius sonors sobre la cultura popular. Entre aquests arxius s’hi poden escoltar cançons de tradició oral com Les nenes maques o el Salta Miralta, nadales com Què li darem al noi de la mare, o cançons de festa popular com Balls de bastons de diferents comarques. Tot un recull dels sons més tradicionals i en tot cas, tots ells més antics que qualsevol dels aparells que la mainada no reconeix. Esperem que aquesta música no s’acabi oblidant.
