L'arxiu

Al llarg de tots aquests anys col·leccionant, la classificació i emmagatzematge ha passat per diferents etapes. Vaig començar guardant-les en caixes de sabates, després em comprava targeters de totes mides i tipus, i moltes vegades me'ls portaven els Reis. 

La cosa va anar sortint de mare i un dia vaig veure uns petits mobles amb calaixets....Ideals! (vaig pensar)....

A raó dels calaixets se’m va acudir dedicar cada calaix a una temàtica diferent....una bogeria tot plegat.  Finalment i crec ( o espero )  que de forma definitiva, les pretenc guardar en arxivadors, ben col·locades, d’aquesta forma:

 

-- La sol.lució definitiva --

Un altre gran problema de tenir una col·lecció d’aquesta magnitud ha estat controlar quines tinc i quines no... Se del cert que algunes les tinc duplicades. Vaig crear una base de dades en la que poc a poc hi vaig introduint la informació de cada targeta, així no només podré controlar quantes en tinc (que a dia d’avui no ho se), si no que també puc localitzar les que son duplicades!!

Per fi... després de tant de temps... crec que he trobat el bon camí!!

Amb tot això el principal proveïdor (que no de forma exclusiva) de tot el material que he estat utilitzant ha estat Can Romero i aquesta és la seva targeta:

RESTAURANTS. Semproniana

No he estat mai en aquest restaurant. La targeta em va arribar de  mans de la meva cosina. No sempre recordo qui m’ha proveït de la targeta en qüestió; en aquest cas però, ho tinc clar.

Sovint guardo retalls de diaris o revistes que en el seu moment trobo interessants. De fet, ho guardo gairebé tot... 

En un intent de fer neteja d’una de les moltes carpetes amb paperets i paperots, he trobat un recull de retalls que vaig anar guardant l’any 1995. Entre aquests retalls m’he trobat aquest:

Imagino que la meva intenció era guardar-lo per la ressenya del Torres Waltraud  (un vi que m’apassiona) però ves per on també hi apareix el restaurant Semproniana...  El retall és de l’època en que el Waltraud valia 1.100 pessetes i menjar al Semproniana, un restaurant pràcticament acabat de néixer, costava entre 3.000 i 4.000. 

Ha plogut molt ...

Semproniana ara té un germà, el restaurant Petra. Així doncs, dos restaurants i, a part, la gestió d'un munt d’activitats paral·leles com haureu pogut veure si heu entrat a la web. I val la pena entrar-hi! està plena de detalls originals. M’ha cridat especialment l’atenció l’apartat de regals que  a les portes (com aquell qui diu) de les festes de Nadal, sempre dona alguna bona idea! I els sopars a preus d’edat per a sub-30, curiós si més no...

Bé, un s’hi pot perdre una bona estona per aquesta web, com també pel blog de l’ànima de Semproniana, ple de receptes que conviden a cuinar.

Per cert, sabíeu que Semproniana és l’antic nom de Granollers?

VINS. El Celler del Sol

He hagut de consultar la fulla de la vida laboral per recordar quin estiu va ser el primer al Celler del Sol. 

L’estiu de 1996 va ser el primer de quatre temporades consecutives treballant en aquesta botiga regentada per la Montse i la Mercè, qui cada final d’estiu repassaven les targetes que havien recollit i em donaven les que creien no els farien falta.

Al Celler, situat a Sant Antoni de Calonge, hi vaig passar dies molt entretinguts i d’altres de més llargs... Recordo especialment tres fets significatius que van succeir durant aquells estius: la mort de Lady Di, la de Miguel Ángel Blanco i també l’accident aeri de la TWA.

Però en tot cas, el que m’agrada recordar és que van ser uns estius agradables, guanyant-me alhora els diners que em permetrien sobreviure el llarg hivern universitari.

Encara ara em fa gràcia també creuar-me de tant en tant amb algun client del Celler, saludar a la Silvia per Carnaval o veure passejar la iaia cuinera. 

Gràcies a aquells estius, vaig estar una bona temporada vinculada amb el món vitivinícola i en concret la venda al detall... però aquesta part serà tema d’alguna altra targeta....

Aquesta és la primera targeta que presento en aquest blog que té doble cara!

 

És molt habitual trobar un mapa del lloc en qüestió a la part del darrera de les targetes, però en aquest link, i gràcies a les increïbles possibilitats que donen les noves tecnologies, es pot veure exactament on estava el Celler del Sol (el local on ara hi ha el de La Bona Fruita).

Per cert que en aquella època no teníem tots aquests contenidors al davant...! ;))

La Montse i la Mercè són dues dones molt actives, probablement estaran viatjant o embolicades en algun projecte nou. Aquesta entrada evidentment va per elles.