No he estat mai en aquest restaurant. La targeta
em va arribar de mans de la meva cosina.
No sempre recordo qui m’ha proveït de la targeta en qüestió; en aquest cas
però, ho tinc clar.
Sovint guardo retalls de diaris o revistes que en
el seu moment trobo interessants. De fet, ho guardo gairebé tot...
En un intent
de fer neteja d’una de les moltes carpetes amb paperets i paperots, he trobat
un recull de retalls que vaig anar guardant l’any 1995. Entre aquests retalls
m’he trobat aquest:
Imagino que la meva intenció era guardar-lo per la
ressenya del Torres Waltraud
(un vi que m’apassiona) però ves per on també hi apareix el restaurant Semproniana... El retall és de l’època en que el Waltraud
valia 1.100 pessetes i menjar al
Semproniana, un restaurant pràcticament acabat de néixer, costava entre 3.000 i
4.000.
Ha plogut molt ...
Semproniana ara té un germà, el restaurant Petra. Així doncs, dos restaurants i, a part, la
gestió d'un munt d’activitats paral·leles com haureu pogut veure si heu entrat
a la web. I val la pena entrar-hi! està plena de detalls originals. M’ha
cridat especialment l’atenció l’apartat de regals que a les portes (com aquell qui diu) de
les festes de Nadal, sempre dona alguna bona idea! I els sopars a preus d’edat per a sub-30, curiós si més no...
Bé, un s’hi pot perdre una bona estona per aquesta
web, com també pel blog de l’ànima de Semproniana, ple de receptes que conviden a cuinar.
Per cert, sabíeu que Semproniana és l’antic nom de Granollers?
Boníssim que guardis el retall de diari!!! Érem molt joves!!!! Ha plogut molt, però a Semproniana sempre tenim un paraigua a punt!
ResponEliminaMoltes gràcies per el post
ada
Un lloc fantàstic. Precissament li he fet una entrada al meu blog aquesta setmana. Te'l recomano moltíssim
ResponElimina