RESTAURANTS. Julivert Meu

Que seria de l’all sense el julivert? És clar que té personalitat pròpia, però el julivert li és un gran soci. Tot un senyor company de ball, essent l’enveja d’altres consorcis.

El Julivert Meu de la targeta d’avui és un restaurant situat a Padralbes, a tocar del quarter del Bruc. Hi vaig anar fa molts anys amb el meu pare i el record és plaent. 

 

Hi ha però, a Barcelona, un altre restaurant amb el mateix nom, aquest al carrer de Bonsuccés, que sempre dóna bon rotllo!

Però el julivert a qui fan honor ambdós restaurants és molt de julivert! Es tracta d’una planta que s’usa tot sovint com a condiment però que alhora, té múltiples propietats medicinals. D’entre elles, a part de descobrir un mot nou, he après que el julivert és carminatiu i que és un pou de vitamines.

Julivert és també el cognom d’un il·lustre geòleg català, Manuel Julivert i Casagualda. Qui sap si, entre el seus treballs sobre hidrogeologia càrstica, va arribar a estudiar un illot difícil i amb greus problemes d’identitat que porta el mateix cognom, tot i que en la seva versió espanyola. En tot cas, sembla que l’illot deu el seu nom a una derivada de Pérez Gil i per tant, millor guardar les distàncies.

Però tornant al julivert de fulles verdes i alhora al restaurant de la targeta, qui li faria un lleig a aquest rapet a la planxa?

PERSONES. Jaume Duch

En pocs dies “penjaré les botes” de l’hostaleria i espero que definitivament, tot i que és ben sabut que la vida dona moltes voltes. Començarà una nova etapa amb un punt d’incertesa però de ben segur més tranquil·la. Enrere, moltes experiències i records, com el meu vell i rovellat comander.

Un estri que poc a poc està passant a la historia. 

Per a en Jaume, el meu cunyat, la vida també ha donat moltes voltes. Avui en dia, contribueix a que els comanders en paper vagin desapareixent. 

Primer com a usuari expert i actualment com a director de delegació de Cuiner a Catalunya, desenvolupa i distribueix software per a l’hostaleria, entre el que s’inclou, per exemple, Cuiner Comander. Cuiner Comander és una aplicació que es pot utilitzar des d’un mòbil, anant molt més enllà de les tres típiques fulles del talonari de paper. Cuiner Comander és un mòdul opcional, accessori, i no l’únic; molt interessant és també Visioner, un monitor de cuina per al control de les comandes i que inclou un control de temps de preparació per cada comanda amb alarmes incorporades.  Però  a part d’aquestes eines opcionals, les possibilitats de Cuiner són molt àmplies i van des de software específic per a petits restaurants o cafeteries, fins a productes orientats a grans grups de restauració o franquícies i que permeten gestionar elevats volums d’informació. Justament de l’etapa que en Jaume va viure en un d’aquests grups,  El Racó, que la vida l’ha portat al lloc que ocupa enguany. Un lloc que alhora que guanyar-se la vida, li permet conèixer molts establiments i experimentar amb allò tant plaent com és la gastronomia. 

Algunes de les targetes d'en Jaume, tot i que en té alguna més que ara mateix tinc traspaperada...

Qui sap si algun dia, jo acabo fent els anàlisis estadístics d’alguna d’aquestes empreses...

RESTAURANT. La Venta

Fa uns dies, remenant pels armaris, vaig trobar uns dibuixos fets els anys 70. Amb la facilitat que dóna Internet per buscar i trobar, vaig fer una cerca ràpida de l’autor dels dibuixos. D’aquesta cerca no en vaig trobar directament el que buscava però em va fer descobrir un blog en el qual m’hi vaig perdre llargues hores...

La passió per Barcelona, els seus racons i en especial per les fotografies antigues, en va ser el motiu. Entre la muntanya de fotografies que hi ha penjades en aquest blog, hi ha la del Restaurant La Venta del qual en tinc aquestes dues targetes:

Aquest restaurant està situat a la falda del Tibidabo, des d’on les incomparables vistes de la ciutat comtal no deixen indiferent, i des d’on els records reviuen fàcilment.

Vaig tenir l’ocasió d’anar a La Venta a raó d’un sopar de feina amb la gent de l’estudi CASCADE, un estudi europeu sobre pacients que seroconverteixen al VIH, és a dir, pacients en els que es pot conèixer el moment en que van adquirir la infecció.  El sopar va ser l’any 2002, en l’època de la Conferencia Internacional de la Sida que es va celebrar a Barcelona. Precisament a la web d’aquest restaurant (en construcció), s’hi poden veure unes fotografies antigues de l’emplaçament i del funicular, així com uns menús escrits a mà de l'època de les pessetes (a l'apartat Historia d'aquesta web), i és que aquest restaurant es va fundar l'any 1975.

I tornant al blog que comentava, des d'on la Trinidad Vilchez hi plasma apunts de la seva vida i de la de Barcelona, s’hi poden veure fotografies com aquestes:

  o d’altres que també es poden gaudir al llibre Memòries de Barcelona, de Xavier Miserachs i Colita :

 

I sense marxar de Barcelona, he de dir que dilluns passat i després de forces anys, vaig tornar a veure "el meu bomber”!, sa i estalvi en la seva nova ubicació al Poble Nou, per cert prop d’uns jardins dels que em vaig quedar amb les ganes de trepitjar, el Parc del Centre de Poblenou.

RESTAURANTS. Semproniana

No he estat mai en aquest restaurant. La targeta em va arribar de  mans de la meva cosina. No sempre recordo qui m’ha proveït de la targeta en qüestió; en aquest cas però, ho tinc clar.

Sovint guardo retalls de diaris o revistes que en el seu moment trobo interessants. De fet, ho guardo gairebé tot... 

En un intent de fer neteja d’una de les moltes carpetes amb paperets i paperots, he trobat un recull de retalls que vaig anar guardant l’any 1995. Entre aquests retalls m’he trobat aquest:

Imagino que la meva intenció era guardar-lo per la ressenya del Torres Waltraud  (un vi que m’apassiona) però ves per on també hi apareix el restaurant Semproniana...  El retall és de l’època en que el Waltraud valia 1.100 pessetes i menjar al Semproniana, un restaurant pràcticament acabat de néixer, costava entre 3.000 i 4.000. 

Ha plogut molt ...

Semproniana ara té un germà, el restaurant Petra. Així doncs, dos restaurants i, a part, la gestió d'un munt d’activitats paral·leles com haureu pogut veure si heu entrat a la web. I val la pena entrar-hi! està plena de detalls originals. M’ha cridat especialment l’atenció l’apartat de regals que  a les portes (com aquell qui diu) de les festes de Nadal, sempre dona alguna bona idea! I els sopars a preus d’edat per a sub-30, curiós si més no...

Bé, un s’hi pot perdre una bona estona per aquesta web, com també pel blog de l’ànima de Semproniana, ple de receptes que conviden a cuinar.

Per cert, sabíeu que Semproniana és l’antic nom de Granollers?

RESTAURANTS. El Kubansky

Una part important de la meva col·lecció la formen targetes de restaurants, de tot tipus i de tot arreu del món. Amb el que m’agrada menjar fora i menjar bé, m’hauria encantat haver-los visitat tots (o gairebé tots). Evidentment no és el cas.

La qüestió és que per encetar el tema restauració en aquest blog, no tenia opció a l’hora de triar el primer restaurant... El Kubansky. 

Aquest restaurant recentment ha celebrat el seu mig segle de vida . Gairebé mitja vida de la meva l’he passada a l’entorn del Kubansky. En aquestes vides tirant a paral·leles, moments de tot tipus: bons, molt bons, dolents, molt dolents, divertits, compromesos, gratificants, significants i d'altres de perduts...

Aquest restaurant doncs, si que l’he visitat. Hi he anat com a veïna, com a clienta, com a treballadora, com a ex-treballadora o simplement com a visita. I durant tot aquest temps... he arreplegat diferents models de targetes, que per cert m’ha costat unes quantes hores localitzar-les...

Per qui no ho sàpiga, el restaurant en qüestió està situat a Sant Antoni de Calonge, en una casa rústica al mig del poble, té sales independents i un pati interior on s’hi pot menjar a l’estiu. Cuina de mercat, carn a la brasa i guisats de caça....entre d’altres. Però no calen gaires explicacions perquè ara tot això, ho podeu veure a la nova web!

Ah! I si hi aneu, podria ser que hi trobéssiu en Pere (del Kubansky)!!