Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurant. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de febrer del 2015

RESTAURANTS. Julivert Meu



Que seria de l’all sense el julivert? És clar que té personalitat pròpia, però el julivert li és un gran soci. Tot un senyor company de ball, essent l’enveja d’altres consorcis.
El Julivert Meu de la targeta d’avui és un restaurant situat a Padralbes, a tocar del quarter del Bruc. Hi vaig anar fa molts anys amb el meu pare i el record és plaent. 

 

Hi ha però, a Barcelona, un altre restaurant amb el mateix nom, aquest al carrer de Bonsuccés, que sempre dóna bon rotllo!
Però el julivert a qui fan honor ambdós restaurants és molt de julivert! Es tracta d’una planta que s’usa tot sovint com a condiment però que alhora, té múltiples propietats medicinals. D’entre elles, a part de descobrir un mot nou, he après que el julivert és carminatiu i que és un pou de vitamines.
Julivert és també el cognom d’un il·lustre geòleg català, Manuel Julivert i Casagualda. Qui sap si, entre el seus treballs sobre hidrogeologia càrstica, va arribar a estudiar un illot difícil i amb greus problemes d’identitat que porta el mateix cognom, tot i que en la seva versió espanyola. En tot cas, sembla que l’illot deu el seu nom a una derivada de Pérez Gil i per tant, millor guardar les distàncies.
Però tornant al julivert de fulles verdes i alhora al restaurant de la targeta, qui li faria un lleig a aquest rapet a la planxa?


dijous, 22 de maig del 2014

RESTAURANTS. La Vinateria del Call



A La Vinateria del Call és un lloc on si ha d’anar. És un local situat al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Amagada entre carrers i carrerons, es tracta d’una taverna rústica i acollidora, amb racons inoblidables. Una taverna proveïda d’uns vins i embotits, formatges i postres, difícils d’evitar. 

Tot i que aquest local porta més de 30 anys en marxa, la targeta que en guardo en deu tenir pocs més de 10, de l’època en que no hi havia tarda en que no anés a fer tapes pel call o el born. Però a la Vinateria ens hi entaulàvem, sovint després d’esperar una bona estona a la barra, però disposats això si, a gaudir d’una secallona de vic, un pernil de Guijuelo o una taula de formatges d’orígens diversos i molt dispersos.

De fet, va ser a la Vinateria del Call que vaig descobrir el Tupí de Sort, un formatge fort i profund, dels més bèsties (si se’m permet dir-ho) que he tastat mai.  És un formatge originàriament elaborat a partir d’altres formatges vells, macerats amb aiguardent dins del recipient que li dona el nom: el tupí.
Encara que de tupins, sembla que n’hi ha onze de diferents. Segons la mida (de petit a gran) són: caragolí, mitjancer, de presa, entravessadet, embrolla, abogassó, avançadet, entravessat, de viuda i aturgat. També hi ha l'anomenant "tupí mitjà", de mesura sobre encàrrec.