Translate

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embotit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris embotit. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de juliol del 2014

EMPRESES. Ibéricos Rivas



En qualsevol àmbit de les nostres vides, quan alguna cosa ens agrada, normalment en volem més. Ens acostumem fàcilment a les situacions que ens deleixen, tot i que no sempre assolim la cadència desitjada.
El camp de la gastronomia o de la restauració n’és un clar exemple. A qui no li agrada repetir en un bon restaurant o un dels àpats preferits?
I és que, qui més qui menys té una debilitat culinària. En el meu cas, com el de molts, es tracta del pernil, si bé qualsevol producte porcí em perd. Tant és així que família i amics no han dubtat a l’hora de regalar-me pernils, cansalades, xoriços o en certa ocasió un ram de fuets.

Salamanca, a part de ser una ciutat amb solera històrica, és bressol de la indústria pernilera des de finals del segle XIX, quan la construcció d’una línea ferroviària va afavorir la creació de negocis de salaó.
Ibéricos Rivas és una empresa gairebé centenària d’orígens ramaders i carnissers amb parada al Mercado Central de Salamanca i també amb tenda online. La varietat de productes que ofereixen són tant d’elaboració pròpia com d’altres productors reconeguts internacionalment.

Es fa realment difícil navegar per la pàgina web d’Ibéricos Rivas sense poder evitar salivera, però encara ho és més fer un repàs a les diferents parts comestibles de tan apreciada bèstia ibèrica i no pensar en, per exemple...


Uns peus de porc desossats del 1787
Un garró rostit com el que es podia menjar anys enrere al Kubansky
El llom a la sal, sempre present als sopars amb els amics
Les llonzes amb carxofes dels dissabtes a casa
El morro fregit que tan bé marida amb la cervesa
....
En resum, petits grans plaers del paladar...o com a mínim per al meu.

dijous, 22 de maig del 2014

RESTAURANTS. La Vinateria del Call



A La Vinateria del Call és un lloc on si ha d’anar. És un local situat al barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Amagada entre carrers i carrerons, es tracta d’una taverna rústica i acollidora, amb racons inoblidables. Una taverna proveïda d’uns vins i embotits, formatges i postres, difícils d’evitar. 

Tot i que aquest local porta més de 30 anys en marxa, la targeta que en guardo en deu tenir pocs més de 10, de l’època en que no hi havia tarda en que no anés a fer tapes pel call o el born. Però a la Vinateria ens hi entaulàvem, sovint després d’esperar una bona estona a la barra, però disposats això si, a gaudir d’una secallona de vic, un pernil de Guijuelo o una taula de formatges d’orígens diversos i molt dispersos.

De fet, va ser a la Vinateria del Call que vaig descobrir el Tupí de Sort, un formatge fort i profund, dels més bèsties (si se’m permet dir-ho) que he tastat mai.  És un formatge originàriament elaborat a partir d’altres formatges vells, macerats amb aiguardent dins del recipient que li dona el nom: el tupí.
Encara que de tupins, sembla que n’hi ha onze de diferents. Segons la mida (de petit a gran) són: caragolí, mitjancer, de presa, entravessadet, embrolla, abogassó, avançadet, entravessat, de viuda i aturgat. També hi ha l'anomenant "tupí mitjà", de mesura sobre encàrrec.