A La Vinateria del Call és un lloc on si ha d’anar. És un local situat al
barri gòtic de Barcelona, a tocar de la plaça Sant Jaume. Amagada entre carrers
i carrerons, es tracta d’una taverna rústica i acollidora, amb racons
inoblidables. Una taverna proveïda d’uns vins i embotits, formatges i postres,
difícils d’evitar.
Tot i que aquest local porta més de 30 anys en marxa, la targeta que en
guardo en deu tenir pocs més de 10, de l’època en que no hi havia tarda en que
no anés a fer tapes pel call o el born. Però a la Vinateria ens hi entaulàvem,
sovint després d’esperar una bona estona a la barra, però disposats això si, a
gaudir d’una secallona de vic, un pernil de Guijuelo o una taula de formatges d’orígens
diversos i molt dispersos.
De fet, va ser a la Vinateria del Call que vaig descobrir el Tupí de Sort,
un formatge fort i profund, dels més bèsties
(si se’m permet dir-ho) que he tastat mai. És un formatge originàriament elaborat a
partir d’altres formatges vells, macerats amb aiguardent dins del recipient que
li dona el nom: el tupí.
Encara que de tupins, sembla que n’hi ha onze de diferents. Segons la mida
(de petit a gran) són: caragolí, mitjancer, de presa, entravessadet,
embrolla, abogassó, avançadet, entravessat, de viuda i aturgat. També hi ha
l'anomenant "tupí mitjà", de mesura sobre encàrrec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada