PERSONES. Francesc Vidal Gardella

És increïble tot el que es pot arribar a aprendre i conèixer seguint el fil conductor d’una targeta.

Francesc Vidal i Gardella és un artista pintor nascut a Setcases i establert a Les Preses. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, Francesc Vidal s’ha especialitzat en pintura paisatgística i es nodreix de les incomparables estampes que ens ofereixen les comarques gironines. Mar i muntanya. Volcans, rius o rierols.

Aquest artista és autor d’obres com aquestes:

Tardor "La Deu", Olot. Francesc Vidal Gardella

Riu Fluvià, Olot. Francesc Vidal Gardella

i moltes més... 

Probablement alguna exposició feta a Calonge ha estat la via per la qual la seva targeta va arribar fa anys a la meva col·lecció. Francesc Vidal ha exposat a diversos llocs tant d’aquí com de fora. A nivell internacional, ciutats com Miami, Nova York, Buenos Aires o Mèxic, entre d’altres, han acollit mostres de les seves pintures.

Justament a Mèxic  va ser on es va signar la Declaració de Guadalajara per la qual es proclamava el 15 d’abril com a Dia Mundial de l’Art, coincidint amb la data de naixement de Leonardo da Vinci.

A les portes d’aquesta commemoració, són varies les activitats que s’estan organitzant arreu del territori, tot i que a aquesta diada encara li falta arrelar. De fet, Girona és de les poques ciutats de Catalunya que es mobilitza i enguany s’organitzen unes jornades de portes obertes a diferents tallers d’artistes. 


http://francescvidal.com

EMPRESES. Gravats J. Ros

Aquests dies, a part d’enfeinada, estava indecisa a l’hora de triar la propera targeta del blog. Finalment vaig decidir que l’atzar em donés un cop de mà i vaig enfonsar el braç en una de les caixes que tinc escampades per casa.

En va sortir aquesta targeta:

Però de Gravats J. Ros sabia que en tenia més models així que, després d’alguna que d’altra hora, han aparegut aquestes dues:

Gravats J. Ros és una empresa especialitzada òbviament en gravats  i en concret en gravats per taps de suro. Com que internet no em proporcionava massa informació sobre l’empresa, pensava que potser ja no existiria. He agafat el cotxe i he anat cap a Torrent, un petit poble situat al Baix Empordà.

La tarda, plujosa, contribuïa a uns carrers deserts. 

Quan he arribat al carrer de l’església he buscat infructuosament algun rètol indicatiu de l’empresa, però en comptes d’això he trobat un senyal inequívoc de l’emplaçament de Gravats J. Ros: l’olor a metall treballat. Una olor que es desprenia darrera d’una porta a tocar de l’església. I és que en aquesta empresa es dediquen, entre d’altres, a fer matrius metàl.liques com aquestes:

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Marques per l'anyada ; Cavas Hill ;Genèrica;  Castell del Remei ; Cune ; Torre de Muga ; Costers del Segre ; Mascaró ; Agrícola Falset-Marçà ; Tinto Pesquera ; Bodegas Bilbaínas.

Aquestes plaques les guardo com a record i servien per marcar a foc taps de suro, i en aquest cas, de vins força coneguts.

 

Torre Muga de 1993 ; Tinto Pesquera

Matriu per marcar l'anyada a la part superior del tap, 2004, 2001, 2007

Costers del Segre ; Castell del Remei

Per cert que Torrent, com he dit, és un poble molt petit però sorprenentment actiu. Els seus prop de dos-cents habitants organitzen un munt d’activitats que queden recollides minuciosament a la revista El Llentiscle. El sopar de dones i l’esmorzar d’homes no hi falten any rere any. Torrent acull també el museu de la confitura que dona la benvinguda a tot aquell que visita el poble. Val la pena anar-hi...

PERSONES. Montse Sanvisens

Aquests dies he tingut entre mans una targeta de la Montse, la meva germana petita.

A part d’aquesta targeta, també en va tenir una de les de suro.

Amb la Montse hem passat molt de temps juntes, potser tant com separades. Però sempre ens ho hem passat bé. De ben petites rèiem fent elaborades gimcanes per posar-nos el pijama, havíem de fer veritables malabars abans de posar-nos al llit amb tot a lloc i avituallades. Més tard els malabars els fèiem per arribar en condicions a casa, sense cridar massa l’atenció...

Durant una època ens va agafar per cuinar. Desitjàvem haver de sopar soles per fer-nos un plat de pasta seguint, pàgina a pàgina, el llibre Descubra la Pasta. Fins que vam arribar als Spaghetti a la Crema de Albahaca. Aquell dia vam decidir ser una mica més selectives. 

I és que amb el menjar, sempre hem tingut gustos semblants i som de vida; això ho van patir de prop al Kubansky cada vegada que arribava l'hora de sopar.

Amb la Montse compartíem habitació i per tant, era víctima de les meves col·leccions. Ella també en feia alguna, com ara de pins (molt de moda durant un temps), encenedors o gomes d’esborrar.

Però a mi, per altra banda, em tocava patir els exercicis pràctics de les seves classes de taekwondo i també la seva passió per Juan Pardo. Aquest cantautor d'ànima gallega i nascut a Mallorca, ha passat a formar part de la banda sonora de les nostres vides d'una forma molt entranyable. I gràcies a la Montse.