PERSONES. Agustín Aguirre

Cada targeta és un món. Una historia. Un ofici. Una vida. O més d’una... Si ens aturem una estoneta en cadascuna d’elles podem aprendre moltíssim. La d’avui és una targeta que parla sobre un artista-artesà. Una targeta que desconec com ha arribat a les meves mans però que m’ha fet aturar aquesta estoneta i de la que he après coses que no sabia.

Agustín Aguirre Moreno utilitza diferents tècniques artístiques entre les quals hi ha la tècnica tiffany, que es basa en soldar peces de vidre utilitzant cinta de coure per formar vitralls, llums o altres detalls decoratius, o la tècnica taracea que és un treball d’incrustació de peces de fusta per acabar fent un disseny decoratiu. També és co-creador d'una nova tècnica, el vidre explosionat, amb la qual fascina creant llums irrompibles fent coses com aquestes:

Tècnica per la qual també ha rebut el reconeixement del govern de Navarra.

I ara que estem a les portes de nadal, es pot veure a la seva pàgina de facebook un original pessebre artesanal (AgustinAguirre-Taller Artístico).

L’any 2002, Agustín Aguirre va convertir la seva passió per les arts plàstiques en la seva professió, passant abans per diferents oficis que van contribuir a obtenir experiència en el coneixement de materials, que ha pogut traslladar al món de l’artesania.  

L’any 2005 va obrir la seva primera tenda situada a Pamplona i a la que se li ha sumat una segona inaugurada fa pocs  mesos.

Però val a dir, que les seves primeres hores dedicades al treball manual van ser a recer del seu pare i de generació en generació, les seves filles han après del seu art traslladant els coneixements obtinguts als seus àmbits professionals, però aquest pot ser tema d'alguna altra targeta...

VINS. Cavas Hill

No estic segura però diria que tinc varies targetes de Cavas Hill, en tot cas, me n’ha aparegut una d’elles i probablement me la va donar el meu pare donat que aquesta empresa formava part de la seva cartera de clients.

Les sobretaules de diumenge a casa eren presidides per una ampolla de cava, una ampolla de Cavas Hill. Va ser el cava de casa durant molt de temps, fa molt de temps. El nostre cava de referència en l'època en que les ampolles anaven vestides amb una etiqueta verdosa, més aviat fosca però amb el seu distintiu particular, les pinzellades de diversos colors que es poden veure a la targeta.

La historia de Cavas Hill es remunta al segle XII, moment en el que un emigrant anglès anomenat Joseph Hill inicia l’explotació de la finca El Maset.

Cavas Hill està situada a Moja, a l’Alt Penedès. A la seva pàgina web s’hi poden veure tots els seus productes amb detall: procés d’elaboració, cupatge, nota de tast, dades analítiques... i ben aviat també es podran adquirir online.  Aquesta targeta justament pertanyia a qui va ser en algun moment delegat de vendes de l'empresa però que, actualment, no ha estat possible localitzar.

És molt important obtenir el reconeixement a la feina ben feta. A la mateixa web de Cavas Hill, s’hi pot veure el llistat de premis que han aconseguit els caves i vins d’aquesta bodega. Però, el fet mateix de poder gaudir d’una ampolla de Cava Hill, ja és bon premi.

Tradicionalment, el cava es bevia a l’hora dels postres de jornades festives però avui en dia s’han anat agafant altres hàbits de consum, qualsevol hora, dia o àpat, son bons per obrir una ampolla de cava. Fins i tot per cuinar! Aquí deixo una recepta de pollastre amb cava explicada per les cuineres de Sils. 

Que vagi de gust!

EMPRESES. Cobega

Sigui per vici o per ofici, meu o de la gent propera, per totes bandes i en moltes de les targetes apareix una relació amb el món de l’hosteleria, tot i que no sempre en tinc records associats. La quantitat de targetes que guardo de distribuïdors, proveïdors, bars i restaurants és important. Avui n’he arxivat una de Coca Cola però, ... què dir de la Coca Cola?

Doncs ràpidament m’ha passat pel cap el dia del concurs. Coca Cola convoca anualment un concurs d’escriptura juvenil  des de fa més de 50 anys.

Aquest concurs es gestiona mitjançant Cobega S.A. (Compañia de bebidas gaseosas) en les seves diferents seus, i aquesta és la targeta d’una d’elles:

L’any 1990 em van seleccionar, junt amb d’altres companys de l’escola Pere Rosselló, com a representants per participar en aquest concurs. I com no podia ser d’altra manera, en guardo les cartes... 

Era la primera vegada que aniria a Girona sola (o gairebé)!. Fent un intent per recordar aquell dia, puc dir que no recordo massa... No recordo sobre què vaig escriure, ni tant sols quin era el premi i mal em sàpiga, no recordo amb quins companys vaig anar. Malgrat això, hi ha un fet que no he oblidat: la nostra professora ens va convidar a fer un suís en un granja del centre de Girona. Aquell lloc estava ple de fotografies i tenia unes marques a la paret on s’assenyalava el nivell on havia arribat l’aigua en les diferents inundacions que havia patit la ciutat, tot plegat em va impressionar. Ja sigui per aquella ambientació o pel record d’un carrer Petritxol enyorat en aquella època, aquell moment roman present. 
L’establiment en qüestió era la GranjaMora, un lloc emblemàtic a la ciutat de Girona, que va tancar les seves portes fa poc més de  deu anys, però que ha deixat un dolç record amb les fotografies, histories, opinions  i també receptes  que per cert, conviden a tastar! 

Ah! Dono les gràcies a la Dra. Anna Ribas que m’ha ajudat a recordar.