El Barça i la resta de les Paraules

Qui no ha volgut esborrar en algun moment paraules maldestres o poc oportunes. Un cop dites o escrites es fa difícil. De fet,  qualsevol  intent d’esmena, si és que hi ha oportunitat, acostuma a ser poc satisfactori.

Les formes d’expiació són moltes i varien en funció del nivell d’exigència personal i de la transcendència dels mots emprats. Però en realitat, només el pas del temps i el coneixement de les persones acaben redreçant la mala fortuna comunicativa.

Les poc encertades declaracions que Gerard Deulofeu ha fet recentment respecte el flamant fitxatge del Barça (Luis Suárez),  podrien servir d’exemple mediàtic, tot i que en realitat, això passa a tots els nivells i en múltiples situacions quotidianes ja siguin personals, laborals o socials.

Però tornant al Barça, l’històric president Josep Lluis Núñez, també podria haver servit d’exemple per a frases desencertades i, tot sovint, força mal construïdes... Tant és així que actualment encara forma part dels personatges més agraïts d’estrafer i és que els més de 20 anys de presidència van donar molt de joc.

Aquesta targeta me la va fer arribar el meu oncle, que anys enrere passava moltes hores entre despatxos del Club i protagonitzava sempiterns minuts de silencis que, en tot cas, seran motiu d’alguna altra entrada al blog.

 

Amb tot això, restem a l’espera de que comenci la temporada, ja que un partit del Barça sempre és una bona forma d’evadir-nos, si més no per a mi, de les paraules dites. 
I també de les no dites...

EMPRESES. Bodegas Irache

Iratxe o Irache és un nom de dona d’origen basc. La imatge de la Verge d’ Iratxe està actualment situada en una petita població navarresa anomenada Dicastillo, però és en un poble molt proper, Ayegui, on es troba el conjunt monasterial d’Irache.

Monestir d'Irache

La història del monestir d’Irache es remunta a principis del segle X, essent  Sancho Garces I  rei de Navarra el fundador.  Amb tants anys de solera, els fets succeïts al voltant d’aquest monestir són innombrables i com no pot ser d’altra manera, existeixen llegendes vinculades a l’indret. S’explica que durant el segle XVI San Veremundo, un dels abats del monestir que per cert acumula curioses llegendes, oferia d’amagades aliments als peregrins del Camí de Santiago.

Bodegues Irache estan situades en les vinyes a tocar del monestir  i tal com indica la seva targeta, van néixer l’any 1891. Amb un mercat estès a més d’una cinquantena de països del món, aquestes bodegues compten amb una àmplia varietat de productes, incloent-hi oli i fins i tot de conserves de productes típics de la zona.

Coincidint amb el centenari de l’empresa, es va habilitar l’edifici més antic de les bodegues per fer-ne un Museu del Vi, que compta amb més de 200 peces històriques relacionades amb el món vitivinícola.

Però el fet que més m’ha cridat l’atenció de les Bodegues Irache és que, en una de les seves parets exteriors, per on justament hi té pas el Camí de Santiago, hi ha instal·lada una font que brolla vi i convida als peregrins a tastar-lo. Talment com San Veremundo feia d’antuvi a la zona.

Font del Vi

En tot cas aquest curiós descobriment, que personalment he fet remenant la pàgina web de les bodegues, sembla que és àmpliament conegut. Qualsevol de les guies de peregrinatge o els diversos llocs web i blogs que parlen de l’esmentada travessia n’estan plens de referències. A les portes de Sant Jaume, tant el Camí com la Font del Vi estan a l’ordre del dia.

EMPRESES. Ibéricos Rivas

En qualsevol àmbit de les nostres vides, quan alguna cosa ens agrada, normalment en volem més. Ens acostumem fàcilment a les situacions que ens deleixen, tot i que no sempre assolim la cadència desitjada.

El camp de la gastronomia o de la restauració n’és un clar exemple. A qui no li agrada repetir en un bon restaurant o un dels àpats preferits?

I és que, qui més qui menys té una debilitat culinària. En el meu cas, com el de molts, es tracta del pernil, si bé qualsevol producte porcí em perd. Tant és així que família i amics no han dubtat a l’hora de regalar-me pernils, cansalades, xoriços o en certa ocasió un ram de fuets.

Salamanca, a part de ser una ciutat amb solera històrica, és bressol de la indústria pernilera des de finals del segle XIX, quan la construcció d’una línea ferroviària va afavorir la creació de negocis de salaó.

Ibéricos Rivas és una empresa gairebé centenària d’orígens ramaders i carnissers amb parada al Mercado Central de Salamanca i també amb tenda online. La varietat de productes que ofereixen són tant d’elaboració pròpia com d’altres productors reconeguts internacionalment.

Es fa realment difícil navegar per la pàgina web d’Ibéricos Rivas sense poder evitar salivera, però encara ho és més fer un repàs a les diferents parts comestibles de tan apreciada bèstia ibèrica i no pensar en, per exemple...

Uns peus de porc desossats del 1787

Un garró rostit com el que es podia menjar anys enrere al Kubansky

El llom a la sal, sempre present als sopars amb els amics

Les llonzes amb carxofes dels dissabtes a casa

El morro fregit que tan bé marida amb la cervesa

....

En resum, petits grans plaers del paladar...o com a mínim per al meu.