Qui no ha volgut esborrar en algun moment paraules maldestres o poc oportunes. Un cop dites o escrites es fa difícil. De fet, qualsevol intent d’esmena, si és que hi ha oportunitat, acostuma a ser poc satisfactori.
Les formes d’expiació són moltes i varien en funció del nivell d’exigència personal i de la transcendència dels mots emprats. Però en realitat, només el pas del temps i el coneixement de les persones acaben redreçant la mala fortuna comunicativa.
Les poc encertades declaracions que Gerard Deulofeu ha fet recentment respecte el flamant fitxatge del Barça (Luis Suárez), podrien servir d’exemple mediàtic, tot i que en realitat, això passa a tots els nivells i en múltiples situacions quotidianes ja siguin personals, laborals o socials.
Però tornant al Barça, l’històric president Josep Lluis Núñez, també podria haver servit d’exemple per a frases desencertades i, tot sovint, força mal construïdes... Tant és així que actualment encara forma part dels personatges més agraïts d’estrafer i és que els més de 20 anys de presidència van donar molt de joc.
Aquesta targeta me la va fer arribar el meu oncle, que anys enrere passava moltes hores entre despatxos del Club i protagonitzava sempiterns minuts de silencis que, en tot cas, seran motiu d’alguna altra entrada al blog.
Amb tot això, restem a l’espera de que comenci la temporada, ja que un partit del Barça sempre és una bona forma d’evadir-nos, si més no per a mi, de les paraules dites.
I també de les no dites...
I també de les no dites...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada