PERSONES. Víctor Alabart

Alguns dels meus records d'infantesa es situen a una petita població ubicada a Tarragona: Torroja del Priorat. S’ajunten els records de diferents cap d’any, els de les passejades en jeep o els de les bodegues del poble, lluny encara d’èxits en aquell moment impensables.  Recordo també  l’accés a  la casa que tant em feia patir, pel garatge; a la casa dels Alabart.

El Víctor Alabart és polifacètic i divertit, amb un humor adult que de petita em feia respecte i que de gran no l’he gaudit prou. Home prolífic en diferents disciplines. Aficionat a les maquetes de tren o a la pintura, alhora que lletraferit. Escriptor. Inventor també...

Torroja del Priorat. Víctor Alabart, 1981.

Els darrers anys, el Víctor ha estat al capdavant d’una empresa familiar. Campeona és una empresa dedicada a la fabricació de maquinària per a l’hostaleria creada a principis dels anys 40 i que ara gestionen les seves filles. Però el Víctor, abans de fer-se càrrec de l’empresa de casa, es dedicava a l’informàtica. L’informàtica en l’època en que eren pocs els que hi entenien, en que eren les línies de comandament les que apareixien a la pantalla i en que les finestres encara s’havien d’obrir.

El Victor avui celebra l’aniversari. Un aniversari dels socialment significatius, subsegüent a nou que han passat més o menys desapercebuts.

  

Per cert que avui els trens també estan d’efemèride. Tal dia com avui de fa 161 anys es presentava en societat la primera locomotora fabricada a l’estat Español: La Española. Podria ser que el Víctor en tingués la maqueta entre les seves joies.

Per molts anys

Arantza

VARIS. Divulgació científica (Masson S.A.)

Els investigadors biomèdics es valoren en funció dels resultats que deixen publicats. Però no publicats a qualsevol lloc, si no en revistes especialitzades que a més tinguin Factor d’Impacte.

Elsevier és una de les editorials de medicina i literatura científica més importants a nivell internacional. La desapareguda (o absorbida) editorial Masson també ha estat de les més rellevants a nivell nacional. Tinc unes quantes targetes de Masson, totes elles recollides per en Joan Sentís.

Però una de les assignatures pendents de la recerca és fer arribar a la societat tots aquests resultats que es publiquen de forma especialitzada. Ahir llegia una piulada al Twitter, d’un company d’ofici, que em va cridar l’atenció.

Jordi Villà-Freixa (@JVillaFreixa) deia:

“aquest vespre toca parlar de perquè els científics comuniquem poc (really?) #CienciaSMW #SMWBCN Serà perquè ja no ens queden mans? O passem?”

Jo crec que els investigadors no paren de comunicar, però en general no divulguen. I és que sempre hi ha mil coses a fer abans... i a més, no és aquest el principal producte que “se’ns demana”. I en aquest sentit, més aviat passem...

En tot cas, encuriosida per l’opinió de l’autor de la piulada, remenant, he descobert el seu blog (això dels blogs comença a ser una droga), on avui hi ha un post on argumenta la seva visió, tot plegat a raó d’una  ponència al Social Media Week  que es celebra a Barcelona aquests dies.

Sigui com sigui, és clar i necessari que cal fer divulgació de la recerca i que la xarxa és el canal. Quan vaig començar aquest blog, de seguida em va venir la idea de fer-ne un altre aplicat a la feina. Per si no tenia prou coses a fer encara...

Des d’ahir dono per inaugurat aquest segon projecte personal. No se com evolucionarà, ni si el podrem mantenir viu, però em permeto acabar gairebé com acaba el post d’en Jordi.... “el millor és fer el que t’apassiona”, (veurem si aconseguim fer-ho apassionadament bé)...

VARIS. La Poma de Girona

La poma de Girona és una poma gran. De pell lluent i de colors vius. De formes arrodonides o allargades, però simètriques. La poma de Girona és de polpa blanquinosa. Sucosa, refrescant i plena d’aromes intensos. Així és la poma de Girona.

La poma de Girona compta amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida i amb una pàgina web pròpia on s’hi poden aprendre moltes coses sobre aquesta excepcional fruita, com ara les diferents varietats que hi ha o quin tipus de sistema productiu s’utilitza.

La poma de Girona fins i tot és mereixedora d’una revista: A Girona, poma. En aquesta revista s’hi poden trobar notícies, articles tècnics, itineraris i com no pot ser d’altra manera, un espai gastronòmic. A A girona, poma també s’hi poden llegir curiositats relacionades amb aquesta fruita, com ara l’elaboració del primer pastís Tatin, de la mà de dues atrafegades germanes o com s’està treballant per esbrinar la seqüenciació genòmica de la pomera.

L’Irene Frigola té part de la culpa de que puguem llegir aquesta revista tant curiosa i entretinguda. S’encarrega de la gestió publicitària i comunicativa de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. I queda clar que fa una feina molt efectiva, ja sigui a la xarxa, en fires del sector o en actes promocionals. En part gràcies a la seva formació de base empresarial i alhora fruit dels seus orígens situats a una petita localitat empordanesa envoltada de pomeres com és Sant Julia de Boada, l’Irene exprimeix al màxim la Poma de Girona per oferir tota la seva riquesa. Però és que la riquesa de la poma en general no és poca: mitològica, simbòlica, fantàstica, històrica, o científica, el fet és que la poma té molt a dir.

I de fet, diversos investigadors de la Xina, principal país productor d’aquesta fruita, així com d’altres països, han publicat estudis que atribueixen a la poma potencials beneficis per a la salut, com ara una reducció del risc de determinats càncers o un efecte protector decares a l’envelliment cognitiu.

Així el proper dia de mercat, podem comprar unes pomes, unes Pomes de Girona.