EMPRESES. Vladisart

Aquesta passada setmana s’ha commemorat el 25è aniversari de la creació del World Wide Web. Indiscutiblement una eina que ha revolucionat el món.

Uns 2.5 milions de persones aproximadament estem actualment utilitzant aquesta xarxa i és que les funcionalitats que ens ofereix són inabastables.

A principis dels anys 90, quan la Unió Soviètica es va dissoldre, forces van ser les empreses del nostre país que van intentar obrir mercat en aquell territori. El meu pare va fer un viatge cap a aquelles terres i va portar targetes. Aquestes targetes han vagat sense rumb en la meva col·lecció. Sense classificació.

Gràcies al World Wide Web i més concretament a una eina tant fantàstica com el Google Translate i una mica de paciència, he pogut saber que aquesta targeta:

pertanyia a la directora de marketing de l’empresa Vladisart, empresa especialitzada en maquinària tecnològica i situada a la ciutat de Vladimir.

La ciutat de Vladimir forma part del conjunt de Monuments Blancs de Vladimir i Súzdal considerats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, justament també des de principis dels anys 90, des de 1992.

L'estiu d'aquell any, i a raó d’aquell viatge a Rússia, vam acollir a casa part de la delegació Russa que participaria als Jocs Olímpics celebrats a Barcelona. Tot una experiència veure com el Vodka subsitituia el cafè amb llet de bon matí.

PERSONES. Lluís Pareras

Fa uns pocs mesos, quan vaig introduir a la base de dades la targeta número 200, vaig intentar buscar informació sobre la persona i l’empresa en qüestió. Es tractava d’una empresa de disseny gràfic situada a Girona, Dis-Art. Buscant a la xarxa sobre Lluís Pareras, titular de la targeta, em va cridar l’atenció que aparegués en un document sobre la memòria històrica de Palamós. Aquest document, va estar arxivat fins ahir, dia en que vaig entrar a la base de dades la targeta 658 Lluís Pareras-Disseny Gràfic i he decidit recuperar-lo i escriure’n alguna cosa.

Lluís Pareras signa el disseny gràfic del Diari de Lluís Barceló i Bou que l’ajuntament de Palamós va editar en motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola. En aquest diari es poden llegir fets tant significants com que tal dia com avui de 1937, diversos avions bombardejaven la badia de Palamós, el far i l’edifici d’en Carós al camí del cementiri.

El mateix dissenyador ha estat el responsable de la nova marca del nostre poble. Una marca que pretén combinar diferents símbols representatius de Palamós: la gamba, la vela i el campanar com a imatges de la gastronomia, la pesca i el paisatge.

I escric del nostre poble, perquè Lluís Pareras, un apassionat de la seva feina des dels seus inicis a Dis-Art, fa anys que s’inspira i treballa en aquest racó de la Costa Brava.

I per cert, curiosament a menys de 50 metres d’on escric jo aquestes línies....

PERSONES. Víctor Alabart

Alguns dels meus records d'infantesa es situen a una petita població ubicada a Tarragona: Torroja del Priorat. S’ajunten els records de diferents cap d’any, els de les passejades en jeep o els de les bodegues del poble, lluny encara d’èxits en aquell moment impensables.  Recordo també  l’accés a  la casa que tant em feia patir, pel garatge; a la casa dels Alabart.

El Víctor Alabart és polifacètic i divertit, amb un humor adult que de petita em feia respecte i que de gran no l’he gaudit prou. Home prolífic en diferents disciplines. Aficionat a les maquetes de tren o a la pintura, alhora que lletraferit. Escriptor. Inventor també...

Torroja del Priorat. Víctor Alabart, 1981.

Els darrers anys, el Víctor ha estat al capdavant d’una empresa familiar. Campeona és una empresa dedicada a la fabricació de maquinària per a l’hostaleria creada a principis dels anys 40 i que ara gestionen les seves filles. Però el Víctor, abans de fer-se càrrec de l’empresa de casa, es dedicava a l’informàtica. L’informàtica en l’època en que eren pocs els que hi entenien, en que eren les línies de comandament les que apareixien a la pantalla i en que les finestres encara s’havien d’obrir.

El Victor avui celebra l’aniversari. Un aniversari dels socialment significatius, subsegüent a nou que han passat més o menys desapercebuts.

  

Per cert que avui els trens també estan d’efemèride. Tal dia com avui de fa 161 anys es presentava en societat la primera locomotora fabricada a l’estat Español: La Española. Podria ser que el Víctor en tingués la maqueta entre les seves joies.

Per molts anys

Arantza