VARIS. La Poma de Girona

La poma de Girona és una poma gran. De pell lluent i de colors vius. De formes arrodonides o allargades, però simètriques. La poma de Girona és de polpa blanquinosa. Sucosa, refrescant i plena d’aromes intensos. Així és la poma de Girona.

La poma de Girona compta amb el segell d’Indicació Geogràfica Protegida i amb una pàgina web pròpia on s’hi poden aprendre moltes coses sobre aquesta excepcional fruita, com ara les diferents varietats que hi ha o quin tipus de sistema productiu s’utilitza.

La poma de Girona fins i tot és mereixedora d’una revista: A Girona, poma. En aquesta revista s’hi poden trobar notícies, articles tècnics, itineraris i com no pot ser d’altra manera, un espai gastronòmic. A A girona, poma també s’hi poden llegir curiositats relacionades amb aquesta fruita, com ara l’elaboració del primer pastís Tatin, de la mà de dues atrafegades germanes o com s’està treballant per esbrinar la seqüenciació genòmica de la pomera.

L’Irene Frigola té part de la culpa de que puguem llegir aquesta revista tant curiosa i entretinguda. S’encarrega de la gestió publicitària i comunicativa de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. I queda clar que fa una feina molt efectiva, ja sigui a la xarxa, en fires del sector o en actes promocionals. En part gràcies a la seva formació de base empresarial i alhora fruit dels seus orígens situats a una petita localitat empordanesa envoltada de pomeres com és Sant Julia de Boada, l’Irene exprimeix al màxim la Poma de Girona per oferir tota la seva riquesa. Però és que la riquesa de la poma en general no és poca: mitològica, simbòlica, fantàstica, històrica, o científica, el fet és que la poma té molt a dir.

I de fet, diversos investigadors de la Xina, principal país productor d’aquesta fruita, així com d’altres països, han publicat estudis que atribueixen a la poma potencials beneficis per a la salut, com ara una reducció del risc de determinats càncers o un efecte protector decares a l’envelliment cognitiu.

Així el proper dia de mercat, podem comprar unes pomes, unes Pomes de Girona.

L'Arcada de Fares

Sempre tinc a mà alguna targeta que eventualment fa les funcions de punt de llibre. L'altre dia em va aparèixer aquesta entre les pàgines d’un manual.

No recordo com ha arribat a la meva col·lecció aquesta targeta. En tot cas, sigui qui sigui qui me la va donar, si va tenir el privilegi de gaudir del lloc, probablement ho va fer de forma inoblidable.

Perquè és impossible oblidar-se d’un paratge com aquest, situat al poble de Fares que correspon al terme municipal de Sant Ferriol, municipi amb poc més de 200 habitants i emplaçat a la Garrotxa. 

Just a 5 minuts de Besalú,  Fares acull aquest establiment de turisme rural en el qual s’hi pot anar a gaudir d’un dinar de temporada, organitzar algun esdeveniment, passar-hi uns dies de descans o fer-ho tot plegat.

En la immillorable web de l’Arcada de Fares s’hi pot trobar tota la informació necessària, detallada al mil·límetre, fins al punt que s’hi pot veure fins i tot el plànol de cadascuna de les habitacions.

També s’hi pot veure l’oferta gastronòmica i fins i tot alguna promoció o l’opció de regalar estades en aquest paratge.

Però és que a més, l’Arcada de Fares és un punt d’informació turística de la Garrotxa acreditat, des d’on orienten dels diferents llocs per visitar o assessoren sobre una gran varietat d’activitats per fer, tant diverses com anar en globus, fer equitació o realitzar esports d’aventura.

Aquests dies s’hi pot anar a gaudir d’una calçotada. Tot i que la calçotada és una festa originaria de Valls, avui en dia és fàcil gaudir-ne a qualsevol racó del país. Els calçots, acompanyats de salvitxada o tot sovint amb romesco, són un reclam en el món de la restauració en aquestes dates.

En la darrera Festa de la Calçotada que es celebra cada any a Valls el darrer diumenge de Gener, el més atrevit se’n va menjar 275! 

Que aprofiti...

EMPRESES. Mateu & Mateu

La casualitat és una combinació de circumstàncies imprevisibles, fortuïtes, aleatòries.  I té la seva gràcia que una estadística com jo, lluitant sovint amb models matemàtics que pretenen “controlar” els factors aleatoris, estigui envoltada de tanta casualitat.

Voltaire deia que la casualitat no és, ni pot ser res més que una causa ignorada d’un efecte desconegut.

Sigui com sigui, sovint intentem buscar explicacions a les nostres ‘casualitats’…

Fa uns dies que pensava en parlar d’alguna targeta antiga. De les que em van arribar via Conrado Vilar. De les que els números de telèfon són curtets, de menys de 5 xifres. Finalment dijous passat vaig decidir escriure sobre Mateu & Mateu, una històrica empresa de transports que per la seva magnitud i el seu dramàtic final, a principis dels anys 80, fan que a la xarxa se’n pugui trobar informació.

Mateu & Mateu, empresa originària de Cassà de la Selva,  va ser creada poc després de la Guerra Civil i va arribar a ser una de les principals empreses de transport a nivell nacional amb una destacada flota de camions.  Una tèrbola gestió i els efectes d’una crisi econòmica, en aquest cas la de l’època de la transició, van portar aquesta empresa a fer suspensió de pagaments i posteriorment a la fallida. No ha estat fins fa poc més de 3 anys que part dels treballadors i creditors han pogut cobrar les corresponents indemnitzacions.

Tot i haver desaparegut fa prop de tres dècades, Mateu & Mateu segueix viva a la xarxa en gran part per la repercussió econòmica del cas, també per les històriques imatges de camions, o com a tall de curiositat, per ser l’empresa encarregada de traslladar el claustre trobat recentment a Palamós.

Part de tota aquesta informació sobre Mateu & Mateu la recollia el periodista Ignasi Pujol en un article publicat al diari Expansión l’any 2008. Un Ignasi Pujol que, justament el dia abans de la meva cerca documental sobre aquesta empresa, havia estat  noticia als més destacats mitjans de comunicació per la seva colpidora i prematura mort.

Hores després he sabut que Ignasi Pujol, a qui no coneixia personalment, era net i fill d’uns amics de la família.

I curiosament, també he sabut que el meu avi matern, a qui no vaig arribar a conèixer tampoc, havia estat treballador de Mateu & Mateu.

Casualitats...?

-Entrada dedicada a la família Pujol Manzanera -