EMPRESES. EmpordAigua

Avui plou. He sortit a passejar sense paraigua. He deixat que l’aigua m’esbandís els pensaments i desfés el bucle on estava immersa. I és que a vegades, hi ha situacions que són clares com l’aigua o d’altres en que has de nedar entre dues aigües perquè no arribes a treure’n aigua clara.

A part de ser la protagonista de múltiples refranys i frases fetes,  l’aigua té una infinitat de característiques i propietats. N’hi ha de molts tipus, de fet, no n’hi ha dos d’iguals.

Només entrar a la web d’EmpordAigua he tingut clar que n’escriuria alguna cosa. M’he quedat fascinada, i és que totes les gotetes d’aigua m’han fet molta gràcia. Ja de la targeta m’ha cridat l’atenció el nom de la Brisa. La Brisa, deu el seu nom justament al que representa, un vent de mar suau.

La Brisa, juntament amb el seu marit, van crear l’empresa EmpordAigua.We Design Water que es dedica al disseny d’aigua i desenvolupament d’aplicacions en tecnologia de l’aigua. Els clients d’aquesta empresa són tan diversos que abasten múltiples sectors, passant per restaurants, hotels, pastissers o una central elèctrica entre d’altres. Recentment, aquesta empresa ha estat guardonada per el Sistema i Ampolla d’Aigua Acabada de Fer ®. Un nou concepte d’aigua, característic perquè es purifica just abans de ser servida, respectant el medi ambient i amb un disseny específic per a cada client. Tot això amb un valor afegit de gamma extra, ja que es tracta d’una aigua sostenible i  solidària, col·laborant en facilitar l’accés a l’aigua en regions problemàtiques.

La importància i transcendència de l’aigua per a la vida, fa que aquest element tingui un institut de recerca propi, l’ICRA. Aquest institut situat a Girona es va crear l’any 2006 amb la finalitat d’investigar de forma multidisciplinar tots aquells aspectes relacionats amb l’aigua. 

Però tot  i les bondats infinites d’aquest element, l’aigua ha estat també protagonista de grans catàstrofes històriques i fins i tot, era l’eina imprescindible en un dels sistemes de tortura més utilitzats per la Santa Inquisició, tal i com explica Eric Frattini al seu llibre La Santa Alianza i com es pot veure escenificat a la pel·lícula El Invitado, en aquest cas utilitzat per la CIA.