EMPRESES. Consultori Veterinari Cadells

Tots aquells als qui ens agraden els gossos, incorporem aquest animal com a un més de la família. Ara bé, amb diferents intensitats. Mentre n’hi ha que no surten de casa per no deixar la bestiola sola, n’hi ha que se l’enduen fins i tot de restaurant. D’altres els procuren totes les comoditats, un racó al sofà o un espai al llit, i molts els inclouen com un comensal més a l’hora de cuinar. El que fem però la gran majoria, és la visita periòdica al veterinari.

El veterinari de Calonge és en Joan i aquestes són algunes de les targetes que ha acumulat des que va obrir el seu consultori veterinari fa vint anys i escaig:

La Clínica Veterinària Cadells ofereix una àmplia cartera de serveis inclosa l’atenció urgent i visites a domicili...

Els gossos de casa

Aquesta clínica està situada al Passeig d’Hivern. Un passeig on durant més de cinc anys iniciava i acabava llargues passejades amb el Max que, per les seves trepidants curses, devia el seu nom al pilot de moto Max Biaggi.


El Passeig d’Hivern, com mostrava Pere Caner al seu llibre La Vall de Calonge, conduïa inicialment a una zona despoblada, i des de principis dels vuitanta porta a la zona esportiva i a l’escola Pere Rosselló. D’aquest mateix llibre es pot aprendre que, històricament, la ramaderia a Calonge no ha estat una indústria fonamental. Tot i això, els veterinaris hi han estat presents; el primer va ser el Sr. Medí del qual es sap que pels volts de 1846 vivia al carrer Nou. D’altres veterinaris de Calonge han estat Sever Lloret, Joan Reixach o Josep Gispert i Pi.

Informació sobre el Passeig d'Hivern. La Vall de Calonge, Pere Caner.

PERSONES. Francesc Vidal Gardella

És increïble tot el que es pot arribar a aprendre i conèixer seguint el fil conductor d’una targeta.

Francesc Vidal i Gardella és un artista pintor nascut a Setcases i establert a Les Preses. Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, Francesc Vidal s’ha especialitzat en pintura paisatgística i es nodreix de les incomparables estampes que ens ofereixen les comarques gironines. Mar i muntanya. Volcans, rius o rierols.

Aquest artista és autor d’obres com aquestes:

Tardor "La Deu", Olot. Francesc Vidal Gardella

Riu Fluvià, Olot. Francesc Vidal Gardella

i moltes més... 

Probablement alguna exposició feta a Calonge ha estat la via per la qual la seva targeta va arribar fa anys a la meva col·lecció. Francesc Vidal ha exposat a diversos llocs tant d’aquí com de fora. A nivell internacional, ciutats com Miami, Nova York, Buenos Aires o Mèxic, entre d’altres, han acollit mostres de les seves pintures.

Justament a Mèxic  va ser on es va signar la Declaració de Guadalajara per la qual es proclamava el 15 d’abril com a Dia Mundial de l’Art, coincidint amb la data de naixement de Leonardo da Vinci.

A les portes d’aquesta commemoració, són varies les activitats que s’estan organitzant arreu del territori, tot i que a aquesta diada encara li falta arrelar. De fet, Girona és de les poques ciutats de Catalunya que es mobilitza i enguany s’organitzen unes jornades de portes obertes a diferents tallers d’artistes. 


http://francescvidal.com

EMPRESES. Gravats J. Ros

Aquests dies, a part d’enfeinada, estava indecisa a l’hora de triar la propera targeta del blog. Finalment vaig decidir que l’atzar em donés un cop de mà i vaig enfonsar el braç en una de les caixes que tinc escampades per casa.

En va sortir aquesta targeta:

Però de Gravats J. Ros sabia que en tenia més models així que, després d’alguna que d’altra hora, han aparegut aquestes dues:

Gravats J. Ros és una empresa especialitzada òbviament en gravats  i en concret en gravats per taps de suro. Com que internet no em proporcionava massa informació sobre l’empresa, pensava que potser ja no existiria. He agafat el cotxe i he anat cap a Torrent, un petit poble situat al Baix Empordà.

La tarda, plujosa, contribuïa a uns carrers deserts. 

Quan he arribat al carrer de l’església he buscat infructuosament algun rètol indicatiu de l’empresa, però en comptes d’això he trobat un senyal inequívoc de l’emplaçament de Gravats J. Ros: l’olor a metall treballat. Una olor que es desprenia darrera d’una porta a tocar de l’església. I és que en aquesta empresa es dediquen, entre d’altres, a fer matrius metàl.liques com aquestes:

D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Marques per l'anyada ; Cavas Hill ;Genèrica;  Castell del Remei ; Cune ; Torre de Muga ; Costers del Segre ; Mascaró ; Agrícola Falset-Marçà ; Tinto Pesquera ; Bodegas Bilbaínas.

Aquestes plaques les guardo com a record i servien per marcar a foc taps de suro, i en aquest cas, de vins força coneguts.

 

Torre Muga de 1993 ; Tinto Pesquera

Matriu per marcar l'anyada a la part superior del tap, 2004, 2001, 2007

Costers del Segre ; Castell del Remei

Per cert que Torrent, com he dit, és un poble molt petit però sorprenentment actiu. Els seus prop de dos-cents habitants organitzen un munt d’activitats que queden recollides minuciosament a la revista El Llentiscle. El sopar de dones i l’esmorzar d’homes no hi falten any rere any. Torrent acull també el museu de la confitura que dona la benvinguda a tot aquell que visita el poble. Val la pena anar-hi...