PERSONES. Montse Sanvisens

Aquests dies he tingut entre mans una targeta de la Montse, la meva germana petita.

A part d’aquesta targeta, també en va tenir una de les de suro.

Amb la Montse hem passat molt de temps juntes, potser tant com separades. Però sempre ens ho hem passat bé. De ben petites rèiem fent elaborades gimcanes per posar-nos el pijama, havíem de fer veritables malabars abans de posar-nos al llit amb tot a lloc i avituallades. Més tard els malabars els fèiem per arribar en condicions a casa, sense cridar massa l’atenció...

Durant una època ens va agafar per cuinar. Desitjàvem haver de sopar soles per fer-nos un plat de pasta seguint, pàgina a pàgina, el llibre Descubra la Pasta. Fins que vam arribar als Spaghetti a la Crema de Albahaca. Aquell dia vam decidir ser una mica més selectives. 

I és que amb el menjar, sempre hem tingut gustos semblants i som de vida; això ho van patir de prop al Kubansky cada vegada que arribava l'hora de sopar.

Amb la Montse compartíem habitació i per tant, era víctima de les meves col·leccions. Ella també en feia alguna, com ara de pins (molt de moda durant un temps), encenedors o gomes d’esborrar.

Però a mi, per altra banda, em tocava patir els exercicis pràctics de les seves classes de taekwondo i també la seva passió per Juan Pardo. Aquest cantautor d'ànima gallega i nascut a Mallorca, ha passat a formar part de la banda sonora de les nostres vides d'una forma molt entranyable. I gràcies a la Montse.

EMPRESES. Vladisart

Aquesta passada setmana s’ha commemorat el 25è aniversari de la creació del World Wide Web. Indiscutiblement una eina que ha revolucionat el món.

Uns 2.5 milions de persones aproximadament estem actualment utilitzant aquesta xarxa i és que les funcionalitats que ens ofereix són inabastables.

A principis dels anys 90, quan la Unió Soviètica es va dissoldre, forces van ser les empreses del nostre país que van intentar obrir mercat en aquell territori. El meu pare va fer un viatge cap a aquelles terres i va portar targetes. Aquestes targetes han vagat sense rumb en la meva col·lecció. Sense classificació.

Gràcies al World Wide Web i més concretament a una eina tant fantàstica com el Google Translate i una mica de paciència, he pogut saber que aquesta targeta:

pertanyia a la directora de marketing de l’empresa Vladisart, empresa especialitzada en maquinària tecnològica i situada a la ciutat de Vladimir.

La ciutat de Vladimir forma part del conjunt de Monuments Blancs de Vladimir i Súzdal considerats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, justament també des de principis dels anys 90, des de 1992.

L'estiu d'aquell any, i a raó d’aquell viatge a Rússia, vam acollir a casa part de la delegació Russa que participaria als Jocs Olímpics celebrats a Barcelona. Tot una experiència veure com el Vodka subsitituia el cafè amb llet de bon matí.

PERSONES. Lluís Pareras

Fa uns pocs mesos, quan vaig introduir a la base de dades la targeta número 200, vaig intentar buscar informació sobre la persona i l’empresa en qüestió. Es tractava d’una empresa de disseny gràfic situada a Girona, Dis-Art. Buscant a la xarxa sobre Lluís Pareras, titular de la targeta, em va cridar l’atenció que aparegués en un document sobre la memòria històrica de Palamós. Aquest document, va estar arxivat fins ahir, dia en que vaig entrar a la base de dades la targeta 658 Lluís Pareras-Disseny Gràfic i he decidit recuperar-lo i escriure’n alguna cosa.

Lluís Pareras signa el disseny gràfic del Diari de Lluís Barceló i Bou que l’ajuntament de Palamós va editar en motiu del 70è aniversari de la Guerra Civil Espanyola. En aquest diari es poden llegir fets tant significants com que tal dia com avui de 1937, diversos avions bombardejaven la badia de Palamós, el far i l’edifici d’en Carós al camí del cementiri.

El mateix dissenyador ha estat el responsable de la nova marca del nostre poble. Una marca que pretén combinar diferents símbols representatius de Palamós: la gamba, la vela i el campanar com a imatges de la gastronomia, la pesca i el paisatge.

I escric del nostre poble, perquè Lluís Pareras, un apassionat de la seva feina des dels seus inicis a Dis-Art, fa anys que s’inspira i treballa en aquest racó de la Costa Brava.

I per cert, curiosament a menys de 50 metres d’on escric jo aquestes línies....