Cristina Clara Fotografia

A vegades el temps s’atura, o més aviat ens ho sembla. En realitat passen les hores i fins i tot les setmanes. I arriba el 2015, farcit d’il·lusions alhora que proveït d’incerteses.

D’uns mesos ençà, el meu temps s’havia aturat, si més no el de les meves paraules. Les Paraules és el poema que Salvador Espriu hagués triat si només se n’hagués de quedar amb un d'entre tots els que va arribar a escriure.

Però tot  sovint les paraules són sobreres. Els gestos, les mirades o fins i tot els silencis poden dir molt més que una paraula. I com no, les imatges. Les fotografies. Com tot allò que diu la Cristina Clara mitjançant les seves.

Amb la Cristina hem crescut sobre els mateixos carrers, vora els mateixos paisatges, però la seva mirada recull el que molts d’altres no assolim veure. A voltes és la mirada d’una vida no gens fàcil, desafiant, però encarada amb força, optimisme i una especial sensibilitat.

En el seu blog, la Cristina desitja canalitzar sentiments i compartir la seva passió per la fotografia. Però més enllà del gaudi personal que significa tenir un blog, ella ens descobreix un món sense necessitat de masses paraules, tot i que sovint s’acompanya de curioses llegendes. En tot cas, ens acosta a racons propers des d’un esguard particular. I també ens ensenya indrets amagats i d’altres de nous, almenys per mi, com ara el Far de s’Aranella que és bessó del de Tossa de Mar o la Cala El Crit, ben a tocar de casa.

Una de les fotografies que m’agrada especialment és aquesta:

Parc Nou, Olot

No se quina triaria ella si se n’hagués de quedar amb només una...

Per cert, aquesta és una de les seves targetes!!

Les paraules

Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibres i amics, els llavis
de les coses. Malèvols
aprenents d'homes grisos
t'encalcen per difícils
retorns a Déu. Intentes
amagar-te ben dintre
del teu hivern, on puguis
amb tants records encendre
l'últim foc. Després mires
amb ulls ja buits i penses
a dormir. Però encara,
a les palpentes, vénen
ferida porcellana,
nocturna seda, i trenques,
des d'una aigua profunda,
veus d'oblidats, intacte
vidre vell de paraules.

Salvador Espriu

VARIS. Museus

Són moltes les ciutats que, entre d’altres maneres, promouen els seus punts més atractius mitjançant targetes turístiques. Menorca, Amsterdam o Szczecin (Polònia) en són alguns exemples.

Els museus normalment són motiu d’aquestes targetes i a través d’elles se'n poden descobrir alguns de curiosos.

A Amsterdam podem trobar des de la casa-museu dedicada a Anna Frank, fins a un dedicat al Vodka o a plantes tan dispars com la tulipa o la marihuana.  De museu del cànnabis, des de l'any 2012 també n’hi ha un a Barcelona i és tracta del més gran del món dedicat a aquesta planta. Amb més de 6.500 peces es pot fer un recorregut per els diferents vessants del cànnabis com el medicinal, el cultural o l'industrial, per exemple. A la pàgina web fins i tot se’n poden trobar algunes receptes de cuina.

A l’illa de Menorca, museus com el diocesà o el de ciències naturals, també es donen a conèixer amb les seves respectives targetes.

El museu de ciències naturals de Menorca fa alhora funció de restaurant. Està situat en una senyorial casa, les habitacions de la qual acullen els menjadors del restaurant i també exemplars de papallones, insectes, aus o rèptils, així com  una singular col·lecció d’un miler de bolets fets de fang.

De targetes de museus de Szczecin no me n'ha aparegut cap, tot i que segur en tenen alguna. Això si, un munt sobre restaurants, serveis i una de l’òpera, la més curiosa.

BARS. Taverna Paco & Lola

La taverna del Paco & Lola fa poc que ha tancat les portes per darrera vegada. La targeta d’aquest petit bar situat al barri vell de Palamós té però, uns quants anys.

Molts han estat els vespres en que fèiem una canyeta en aquest indret, servida en copa pilsner a diferència d’altres llocs. Deu fer cosa d’uns deu o dotze anys que, pràcticament a diari, hi fèiem una visita. A dies érem colla i d’altres ben pocs, però la ruta pels bars de tapes de la zona era garantida, i la taverna del Paco & Lola era de les pioneres.   

Avui en dia molts d’aquells bars ja no hi són, d’altres encara cuegen, alguns s’han transformat i n’hi ha forces que són nous.  En realitat tot ha canviat, tant els locals com l’ambient però com sempre, llei de vida.

Aquests dies també recordava els locals de màquines recreatives de la dècada dels vuitanta. Qui ens havia de dir quan hi anàvem a deixar la setmanada que anys després els jocs els portaríem a la butxaca, junt amb el telèfon, la càmera de fer fotografies, l’agenda i qualsevol altra immediatesa.

Actualment, algunes de les màquines que hi havia en aquells locals estan exposades en museus com el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, en la seva Exposició L’Enigma de l’Ordinador,   però alhora hi ha tot un món viu sobre els videojocs clàssics. De fet, tot just el cap de setmana passat es va celebrar a Barcelona la RetroBarcelona,  la 2a edició de la fira de Videojoc  Clàssic. Els més nostàlgics van poder assistir a diferents conferències i exposicions amb una varietat de peces històriques autèntiques! i evidentment, van poder jugar com ho feien anys enrere... 

Ready...?