ENTITATS. Amics Vapor Gran i Plaça Nova

La conjunció de diversos factors va fer que fa uns mesos comencés a seguir l’activitat de L’Associació Amics Vapor Gran i Plaça Nova de Terrassa.  Curiosament, una de les primeres targetes que he trobat a l’encetar nou arxivador, ha estat aquesta:

Amics de Vapor Gran i Plaça Nova és una associació molt activa de comerciants d’aquests indrets (plaça Nova i Vapor Gran). Enguany han celebrat la IV edició d’un original concurs de puzles i el segon concurs de dibuixos de Sant Jordi. I és que aquesta associació, que compta amb més d’una trentena d’associats, no s’esgota a l’hora de dinamitzar aquest espai egarenc. Periòdicament s’hi estableixen firaires, s’hi ha celebrat  la XII edició de Firem Terrassa i recentment també ha acollit activitats en el marc de la XII Fira Modernista.

La Fira Modernista de Terrassa compta amb la dotzena edició però l’antecedent d’aquesta fira es situa l’any 1228, quan el rei Jaume I va concedir un privilegi a aquesta vila per tal de poder celebrar una fira de primavera anualment, coincidint amb la festa de la Santa Creu durant el mes de Maig. Aquesta festivitat ha anat variant al llarg dels segles en paral·lel a l’evolució de la pròpia vila, que va ser declarada ciutat el 1877.

Cartells de les diferents edicions de la Fira Modernista on s’hi han volgut reflectir obres d’art local. Extrets del llibre La Terrassa de 2025, Diari de Terrassa.

I la propera fira que prepara l’Associació està prevista el darrer cap de setmana d’aquest mes, es tracta de TerraSoc, una mostra ecològica i de teràpies naturals que de ben segur tindrà molt bona acollida, donada la projecció que té aquest estil de vida actualment.

Les primeres 1.000

Durant aquests darrers dies he aprofitat per registrar targetes a la base de dades. Una feina tediosa però alhora gratificant que m’ha portat a tenir registrades, per primera vegada, mil targetes. Una ínfima part de totes les de la col·lecció però una mostra prou gran (estadísticament parlant) com per tenir una idea de la informació que contenen. Tant és així que n’he fet un petit anàlisi descriptiu...

Aquestes primeres 1.000 targetes contenen informació d’ exactament 788 empreses diferents i 566 persones. Targetes de particulars en són 91 i d’empreses la resta. L’empresa més representada en aquesta mostra és, amb diferència, La Caixa i és que aquesta és una empresa que ha estat generosa a l’hora de fer targetes...una per cadascun dels seus treballadors, canviant-la cada vegada que un treballador es promociona o es trasllada d’oficina, una per cadascuna de les seves oficines arreu del territori....

En tot cas, per ara, les empreses més representades són:

• La Caixa, amb 16 targetes
• 9 targetes de Copyestel, la meva copisteria de referència fins que fa un parell o tres d’anys va tancar portes.
• 9 targetes de la cadena de restaurants El Racó
• L’empresa Mercaimpex de distribució de productes alimentaris, amb 7 targetes

Per altra banda, la gran majoria de les targetes (40%) són del Baix Empordà com toca per proximitat, en concret un 14.5% de Palamós, un 3.3% de Calonge i un 6.6% Sant Antoni de Calonge. Globalment, un 62% de les targetes són de les comarques gironines. Tot i que en aquestes primeres mil, s’hi poden trobar  targetes de països com el Japó, Hongria, Finlàndia, Egipte o 21 targetes dels Estats Units i 13 d’italianes.

Els Restaurants són els reis de les targetes de visita, per ara hi ha 178 targetes de 149 restaurants diferents. L’alimentació, ja sigui elaboració, distribució o venda representa un  7.5% de les targetes, seguida de la viticultura que, per el gran volum de targetes que en tinc, la tracto com a categoria pròpia i per ara n’hi ha registrades un 5.7%.

Finalment,  226 de les targetes inclouen una pàgina web, si bé moltes d’elles estan actualment fora de servei. Aquí en deixo algunes que no han sortit en anteriors entrades del blog però que poden ser interessants...

• Domus Selecta, on es pot trobar una selecció exclusiva dels millors hotels amb encant.
• Expociencia, és una empresa dedicada a la creació i gestió d’exposicions o museus i que compta amb un blog molt interessant  on s’hi poden conèixer museus molt curiosos.
• Mas Abellí, una finca de turisme rural situada ben a prop de casa.
• Caves Naveran, unes caves relativament joves i  situades en una de les propietats més grans de l’Alt Penedès.
• O el Rebost de L’Empordanet, una empresa dedicada a elaborar melmelades i salses dolces.

En resum, varietat il·limitada...

VARIS. Una mica de música i Discos Roxy

Un d’aquests dies, mentre era a la platja, vaig sentir  un noiet que li preguntava a l’avi com en deien “d’allò on es tiraven les cartes”. Malgrat que tot sovint ens plantegem el desconeixement de diversos aparells per part dels més menuts, crec que personalment mai ho havia fet respecte la bústia i, en aquest sentit, la pregunta del noi em va cridar l’atenció...

Discs i cassets, així com els respectius dispositius reproductors, formen part dels clàssics exemples d’aparells anacrònics i desconeguts per els joves. Discos Roxy, amb en Miquel al capdavant, era una de les botigues de música de Palamós i justament aquests dies n’he registrat una de les seves targetes, tot i que com a mínim en tinc guardades dues.

Molts dels meus CD’s i discs els vaig comprar a discos Roxy, però a casa sobretot predominaven els discs, tant LPs com EPs (els de set polzades). La gran majoria els guarda la Sandra però entre els que tinc, algun evoca més records que d’altres i especialment el primer de la foto, que és el que tot just escolto quan poso en marxa el tocadiscs, i en el que es poden escoltar cançons com aquesta:

Entre la pila de discs de casa n’hi havia de tots els gèneres, des de música de discoteca, d’havaneres i també de clàssics o de música tradicional catalana. Justament aquesta setmana s’ha pogut llegir a la premsa que la Fonoteca de Música Tradicional Catalana ofereix la possibilitat de consultar-la per Internet, amb 590 arxius sonors sobre la cultura popular.  Entre aquests arxius s’hi poden escoltar cançons de tradició oral com Les nenes maques o el Salta Miralta, nadales com Què li darem al noi de la mare, o cançons de festa popular com Balls de bastons de diferents comarques. Tot un recull dels sons més tradicionals i en tot cas, tots ells més antics que qualsevol dels aparells que la mainada no reconeix. Esperem que aquesta música no s’acabi oblidant.