Del traspàs a la vida.

No és res fora del normal que la feina t’absorbeixi més del que tocaria. Tampoc és cap problema que així sigui quan en gaudeixes intensament. La virtut està en trobar l’equilibri i saber gaudir també lluny de la mateixa. Això darrer és vital per a la salut mental de tots nosaltres.

Deixant a banda l’actual situació laboral que ens envolta, de feines n’hi ha de tot tipus. Indiscutiblement algunes més agraïdes que d’altres, però també és cert que hi ha gent per tot.

Personalment em sento afortunada amb la feina; em fa rumiar contínuament i m’agrada. Me la sento feta a mida.

Aquests darrers dies em toca treballar amb dades de difunts. Això si que fa pensar, i molt. Vides molt llargues, però també extremadament curtes.  Vides plenes, incertes, tortuoses, o males vides.  I totes amb un punt i final.

Només mirant dades, la meva imaginació esdevé exponencial. Només mirant dades, les ganes de viure, i fer-ho com vull, són infinites. I d’això es tracta, de gaudir com un mateix vol. Encara que sigui treballant.

Tampoc és res fora del normal pensar que els “enterramorts” fan una tasca molt ingrata. Probablement, molts d’ells també ho poden pensar. Però de ben segur que n’hi ha que creuen que tenen la feina feta a mida. I gaudeixen. I els plau poder donar un cop de mà en moments delicats.  I de ben segur que les seves ganes de viure, i viure bé,  també tendeixen a l’infinit.

Aquesta és la targeta de la Funerària Poch, una de propera que fa uns anys que corre per la col.lecció.

Les funeràries d’avui dia tenen un ventall de serveis sorprenent. L’extracció i conservació de l’ADN o deixar l’empremta digital del difunt marcada en una joia són dos curiosos exemples.

En tot cas, mentre siguem vius, millor anar deixant empremtes però d’un altre tipus...