Avui plou. He
sortit a passejar sense paraigua. He deixat que l’aigua m’esbandís els
pensaments i desfés el bucle on estava immersa. I és que a vegades, hi ha situacions
que són clares com l’aigua o d’altres en que has de nedar entre dues aigües
perquè no arribes a treure’n aigua clara.
A part de ser la
protagonista de múltiples refranys i frases fetes, l’aigua té una infinitat de característiques i
propietats. N’hi ha de molts tipus, de fet, no n’hi ha dos d’iguals.
Només entrar a la
web d’EmpordAigua he tingut clar que n’escriuria alguna cosa. M’he quedat
fascinada, i és que totes les gotetes d’aigua m’han fet molta gràcia. Ja de la
targeta m’ha cridat l’atenció el nom de la Brisa. La Brisa, deu el seu nom
justament al que representa, un vent de mar suau.
La Brisa,
juntament amb el seu marit, van crear l’empresa EmpordAigua.We Design Water que
es dedica al disseny d’aigua i desenvolupament d’aplicacions en tecnologia de l’aigua.
Els clients d’aquesta empresa són tan diversos que abasten múltiples sectors,
passant per restaurants, hotels, pastissers o una central elèctrica entre d’altres.
Recentment, aquesta empresa ha estat guardonada per el Sistema i Ampolla d’Aigua
Acabada de Fer ®. Un nou concepte d’aigua, característic perquè es purifica just
abans de ser servida, respectant el medi ambient i amb un disseny
específic per a cada client. Tot això amb un valor afegit de gamma extra, ja que
es tracta d’una aigua sostenible i solidària, col·laborant en facilitar l’accés a l’aigua en regions problemàtiques.
La importància i transcendència
de l’aigua per a la vida, fa que aquest element tingui un institut de recerca
propi, l’ICRA. Aquest institut situat a Girona es va crear l’any 2006 amb la finalitat d’investigar
de forma multidisciplinar tots aquells aspectes relacionats amb l’aigua.
Però tot i les bondats infinites d’aquest element,
l’aigua ha estat també protagonista de grans catàstrofes històriques i fins i
tot, era l’eina imprescindible en un dels sistemes de tortura més utilitzats
per la Santa Inquisició, tal i com explica Eric Frattini al seu llibre La Santa Alianza i com es pot veure escenificat a la
pel·lícula El Invitado, en aquest cas utilitzat per la CIA.