Casualitat o no, en el seu dia, aquestes dues targetes de locals tan propers van anar a parar a
la mateixa pàgina. De costat. Al peu de la pàgina 85 de l’arxivador nº 2. Son targetes
de dos restaurants, el Padrino i el Versailles, que junt amb el Kubansky formen
part de la meva infantesa. Anar a buscar pizzes al Il Padrino o pollastres al
Versailles, quan també era rostisseria, passava poques vegades, però ens
agradava!
Just al damunt d’aquestes dues targetes, hi ha la de la Jovita. A la Jovita, una gran cuinera que tenia el seu
restaurant a Calonge, tot sovint se la veia pel veïnat ja que cuinava a casa
els Bailando.
Però per bon cuiner al barri, i amb tot el més gran respecte per als veïns,
el meu pare. A banda de cuinar a casa i gaudir fent-ho, junt amb els seus amics
van formar un club de cuina. Es trobaven en alguna barraca, i en els seus inicis,
al Taller de Cuina de l’Escola Pere Rosselló. Cada mes, un dels membres del
club elaborava un menú, cuinaven entre tots i s’ho passaven bé.
Esquerra: bases del Club de Cuina de Calonge, 1993. Dreta: Portada del menú de fi de temporada del Club de Cuina, 2000. |
Ells mateixos van participar de forma activa
en la celebració i consolidació d’un concurs de cuina que, encara ara, es dur a
terme tal data com avui, durant la Festa Major de Sant Martí de Calonge. Pere Caner, al seu clàssic llibre La Vall de Calonge, definia aquesta festa com “una
festa de cara a la taula i més íntima que la d’estiu”. Actualment, durant aquesta
festa major d’hivern, també es celebra la Festa del Vi Nou, i tot i que continua
lligada a la taula, queda força lluny de la intimitat.
Tant la Jovita com el meu pare, que ja no hi són, havien participat i guanyat en el concurs de
cuina que es feia en aquestes dates. L’any 1993 jo mateixa en vaig fer el cartell de les
bases. Aquest any, com ja va passar el
1990, el plat a cuinar es el Platillo de Festa Major i segur que ha estat tot
un èxit de participació i tradició.
Esquerra: cartell del 7è concurs de cuina de Calonge, 1993. Dreta: Bases del concurs de cuina de Calonge, 1990. |
A casa, en el meu particular joc entre fogons i nostàlgia, he improvisat
un bacallà amb ceba i favetes. Com sempre, en honor seu.
A dalt esquerra: Josep Mª Sanvisens, en plena feina al concurs de cuina de Calonge; dreta: orgullós del premi, 1997. A baix: Bacallà amb favetes by A. Sanvisens |