En qüestió de
dies, en Genís trucarà a la porta i aterrarà en un immens univers familiar
farcit de grans persones. Però avui toca escriure sobre la seva mare i de com la
primera targeta que va tenir, ja era un reflex de les seves preferències i
premonitòria alhora de la delicadesa i dels detalls dels quals s’envolta al
treballar.
Perquè la Núria,
ja de joveneta, tenia tendència a arrodonir els seus escrits amb petits adornaments
i floritures, així com a detallar mil·limètricament el seu dia a dia.
Amb l’edat, i la
consegüent maduresa, aquesta manera de fer actualment es plasma en petites grans
obres d’art que tot sovint ens mostra en el seu blog. Àlbums que recullen vivències significatives, postals de tota mena
o guarniments per ocasions senyalades en són una mostra i les crea amb una
traça incomparable.
Sovint, els homes
del petit món de la Núria són protagonistes en aquestes manualitats i de ben
segur que en Genís aviat en formarà part. Amb en Roger també hi comparteix aquesta targeta.
Però l’altre seu Petit Món també es
mereix unes ratlles en aquesta entrada ja que, com no pot ser d’altra manera,
també en tinc una targeta. Segur que la
imaginació infinita de les personetes que han omplert i omplen dia a dia el
pati d’aquesta escola i les hores conviscudes amb tantes d’elles, han
contribuït en gran mesura en aquest vessant creatiu i artístic de la Núria.
Gracies per veure'm dr manera tant positiva pero sobretot per recordar el que hem viscut juntes
ResponEliminaUn petonàs per tu que sí que ets una gran artista!!
Gracies per veure'm dr manera tant positiva pero sobretot per recordar el que hem viscut juntes
ResponEliminaUn petonàs per tu que sí que ets una gran artista!!