Aquestes darreres setmanes he estat fent un curs sobre un tema que fa anys
se’m resisteix. Es tracta d’una matèria
que demana calma, tan difícil d’assolir avui en dia. I és que la immediatesa
que ens proporciona l’actual tecnologia ens ha convertit en presoners de la
celeritat.
Tot ho volem aconseguir ràpid: resolem els dubtes via Google, esperem
promptes respostes al Watsapp o intentem saber de la gent per les xarxes
socials, abans fins i tot d’intercanviar-ne alguna paraula. Tot plegat ens
arrossega a voler marcar el ritme dels esdeveniments quan realment els
esdeveniments tenen el seu propi ritme.
Però, de tant en tant, seria bo fer un exercici de reflexió (i tal
vegada de supervivència): aturar-nos un moment i pensar com actuaríem davant d'una situació concreta quinze anys enrere. Probablement ens adonaríem que ens hem tornat una mica
menys pacients, i d’accions i pensaments
peremptoris.
No obstant això, ningú pot negar que les avantatges d’aquestes eines que
tenim actualment són infinites. El curs mateix que he estat fent darrerament l’he fet, com aquell qui diu, des del sofà de casa, mentre que els meus inicis en
la matèria van ser a principis de segle a Barcelona, Menorca,
València i posteriorment a Baltimore. Però ni la calma de Menorca, ni la
facilitat de fer el curs a casa, aconsegueixen optimitzar el ritme del meu aprenentatge...
el ritme de l’esdeveniment.
En tot cas, han estat empreses com ara Telefònica, AT&T Technologies, Ericsson
o Alcatel, entre moltes d’altres, les que han contribuït a aquesta revolució
vital. És justament d’aquestes empreses que en tinc un munt de targetes. Les recollia el Pep i les guardava pacientment fins que tenia ocasió de
donar-me-les.
 |
| Una petita mostra de les targetes de Telefònica, Alcatel, Ericsson i AT&T Technologies de la col.lecció |
Gràcies Pep.
