Feia dies que li donava voltes a obrir novament el calaix de les targetes.
Ahir, per dos motius diferents, em vaig acabar decidint.
De bon matí, mentre escoltava la ràdio de camí cap a la feina, en Carles Pérez va parlar de targetes. Comentava que en certa manera li feien nosa i, a
més, les trobava anacròniques. Probablement té tota la raó, però a mi em va
tocar l'ànima. Perquè jo, Carles Pérez, les targetes les col·lecciono, de tota la vida, en
tinc a milers i no saps les coses que arribo a aprendre a través d’elles.
Per altra banda hi ha la Marta Carrió que certament no té res a veure amb
les targetes, però en tinc una d’ella. La Marta m’està molt agraïda i jo volia
correspondre d’alguna manera a tal agraïment. Doncs aquí està.
Amb la Marta, a la feina, parlem el mateix idioma. BOE, FIS, IP, JCR,
ISCIII, AES, MICINN, FI, Q, incompatibilitats, convocatòries, projectes,
signatures, últim dia, darrera hora...vaja,
ens entenem. Fa anys.
Però fora de la feina també compartim. D’una voleiada hem passejat per la
Barcelona medieval i la guerra civil, hem parlat d'andròmines o de novel·les contemporànies i clàssiques,
de les de tota la vida. Com quan vius on vas néixer, de tota la vida. Tot un goig haver descobert, amb els seus ulls, petits indrets com
l’Alou, on la Marta hi passava hores i dies, setmanes i estius. També haver anat al BCIN, que té unes vistes privilegiades que em quedaven pendents d'admirar.
Fa gairebé un any vaig escriure sobre la Núria. La Núria va ser
accidentalment la meva primera “alumna”, si se’n pot dir així. Crec que la
Núria mai oblidarà les prestacions que les “caniques” ofereixen a l’hora
d’aprendre alguns principis de la física. La Marta, la meva darrera “alumna”, si se’n
pot dir així, mantindrà gravat a foc aquest dibuixet....
En tot cas Marta, malgrat les matinades que hem hagut de fer, per mi ha
estat gratificant poder ajudar a que la teva muntanya particular es convertís en turó. A
més, ens ho hem passat bé! Probablement jo més que tu... Així que gràcies per
regalar-me petits plaers de la vida. Ah! I gràcies novament per aquests altres...
No dubtis que els gaudiré molt.
